Europa fa temps que es prepara per a la guerra i la invasió d’Ucraïna simplement han estat un accelerant per canviar el model de seguretat per rebaixar la dependència exterior del continent. Els països europeus pràcticament han doblat les importacions d’armes des del 2019, segons l’Institut Internacional d’Investigació sobre la Pau d’Estocolm (SIPRI), sobretot dels Estats Units, i per això Brussel·les vol que els estats membres augmentin la indústria militar i armamentística interna. “Més de la meitat de les importacions d’Europa provenen dels EUA”, alerta el director del SIPRI, Dan Smith.
Els Estats Units es consoliden com el principal exportador mundial d’armes —concentren el 42% de les vendes globals entre el 2019 i el 2023, vuit punts més que en el quinquenni anterior— i ja ven els seus productes a 107 estats. França també ha disparat les seves vendes d’armes en un 47% —sobretot a l’Àsia, Oceania i l’Orient Mitjà— i s’ha convertit en el segon exportador, superant Rússia, que s’ha vist obligada a redirigir la seva indústria militar cap a la producció d’armes per continuar amb la invasió d’Ucraïna. Itàlia, Corea del Sud, la Xina, Alemanya, el Regne Unit, Espanya i Israel completen la llista de grans venedors mundials d’armes.
La guerra d’Ucraïna, catalitzador del rearmament
Les importacions d’armes a Europa han crescut un 94% en el període 2019-2023 en comparació amb el quinquenni 2014-2018, segons les estadístiques del SIPRI. La guerra d’Ucraïna ha estat el gran catalitzador del rearmament europeu. Kíiv s’ha convertit en el primer importador europeu d’armes i el quart del món, tant a través de contractes directes com a través de l’ajuda que una trentena d’estats han enviat al país des del febrer del 2022 per ajudar-lo en la seva guerra contra Rússia. Però el conflicte també ha sacsejat el mercat per a la resta de països europeus, molts dels quals van acceptar enviar material a Ucraïna a canvi de condicions favorables per comprar armament nou i d’altres directament han fet servir l’amenaça de Moscou per signar acords multimilionaris.
El 55% de les armes comprades per Europa provenen dels Estats Units, detalla l’organització sueca. Un augment important respecte al període 2014-2018, quan Washington suposava el 35% de les compres. Alemanya i França completen el podi de subministradors d’armes. “Amb molts contractes d’armes d’alt valor en marxa —inclosos 800 avions de combat i helicòpters—, és molt probable que les importacions europees es mantinguin en nivells elevats”, explica Pieter Wezeman, investigador del Programa de Transferència d’Armes del SIPRI. “En els dos últims anys hem vist molta més demanda per sistemes de defensa aèria pels atacs amb míssils de Rússia contra Ucraïna”.
Àsia, principal comprador mundial d’armes
El renovat dinamisme del mercat europeu queda diluït per la puixança d’Àsia, que concentra el 37% de les compres d’armes a escala mundial. Per primera vegada en 25 anys, els Estats Units s’han convertit en el principal subministrador d’armament a la regió, amb un 34% de les importacions, per davant de Rússia (19%) i la Xina (13%). A l’altra banda del taulell hi ha l’Índia, el principal importador d’Àsia i del món. Destaca el fet que, per primera vegada des de la dècada del 60, la quota de mercat de Rússia en les importacions índies cau per sota del 50% i se situa en el 36%.
Pakistan (+43%) també ha incrementat el ritme de compres d’armes, bàsicament de la Xina, mentre que Pequín (-44%) continua reduint la seva dependència exterior i cada vegada produeix més armes de manera interna. Els dos grans aliats d’Occident a la regió, el Japó (+155%) i Corea del Sud (+6,7%) també incrementen la compra d’armes. “No hi ha dubte que l’augment sostingut de les importacions d’armes per part del Japó i altres aliats dels EUA a l’Àsia i Oceania estan motivats per la preocupació que generen les ambicions de la Xina”, expliquen des de l’organització.
