El secretari d’Estat dels Estats Units Anthony Blinken s’ha afegit a les advertències del president Joe Biden cap a Hamàs després de l’obertura del pas fronterer de Rafah. Blinken ha alertat el grup fonamentalista contra qualsevol interferència en el trasllat de subministraments i ajuda humanitària des d’Egipte fins a la franja de Gaza. Tot i que ha celebrat l’obertura de la frontera per prestar assistència als ciutadans palestins enmig de l’ofensiva israeliana, el secretari ha subratllat que “els ciutadans no són responsables de l’horrorós terrorisme i no se’ls ha de fer patir pels seus actes depravats”. Des dels Estats Units, però, reiteren que qualsevol intent de per part d’Hamàs d’apropiar-se de l’ajuda humanitària “demostrarà un cop més que no tenen en compte el benestar del poble palestí”.
D’ençà de l’obertura del pas cap a territori egipci, la comunitat internacional ha pogut fer arribar als ciutadans palestins una vintena de camions amb menjar, aigua i equipaments mèdics, així com medicines necessàries per a la cura de malalts i ferits durant els atacs israelians. Amb l’arribada d’aquest contingent, assegura Blinken, “la comunitat internacional comença a enfrontar la crisi humanitària a Gaza que ha deixat els seus residents sense accés a aliments, aigua, atenció mèdica i refugi segur” d’ençà de la resposta del govern de Netanyahu a l’atac d’Hamàs contra el país. Tot i això, les autoritats d’Israel ja han avisat que els subministraments no arribaran al nord de Gaza, el territori més afectat pel conflicte, que ara mateix es troba sota un ultimàtum militar d’evacuació. A més, ha anunciat que impedirà que els camions transportin combustible cap a la Franja “per motius de seguretat”, una decisió profundament criticada per part de les autoritats palestines, així com des de la mateixa organització fonamentalista, que alerta que els carburants són “necessaris per al funcionament dels hospitals”.
Prioritats locals
Si bé el secretari d’Estat ha posat el focus sobre els principals actors del conflicte a la Franja, ha recordat també que el país continua treballant per facilitar la sortida dels ciutadans nord-americans que romanen a territori de Gaza després de l’inici del conflicte. Segons Blinken, entre 500 i 600 palestins amb ciutadania estatunidenca esperen encara a la frontera una oportunitat per abandonar la regió. “No hi ha prioritat més gran que la seguretat dels ciutadans nord-americans a l’estranger”, raona el dirigent, tot recordant l’objectiu de “garantir la seva capacitat de sortir de forma segura de la zona de conflicte”.
L’aigua, bé escàs
Segons Unicef, encarregada de fer arribar més de 44.000 ampolles d’aigua en el primer enviament d’ajuda humanitària cap a Gaza, els subministraments podrien arribar a la Franja “en qüestió d’hores” d’ençà de l’obertura de Rafah. La directora executiva de l’entitat vinculada a les Nacions Unides, Catherine Russel, assegura que aquesta ajuda humanitària és “limitada, però salvarà vides”. “Les necessitats són immediates i immenses, no només d’aigua, sinó d’aliment, combustible, medicaments i béns i serveis essencials”, afegeix la directora. De fet, la necessitat d’aigua a la regió és especialment urgent, en tant que, segons càlculs de l’ONU, la capacitat de producció a la regió es troba al 5% dels nivells habituals, el que ha deixat els més de 2,3 milions de ciutadans de la Franja amb tres litres d’aigua per persona i dia.
10.000 presoners
L’escalada del conflicte, a banda dels efectes sobre els ciutadans desplaçats, ha duplicat la població palestina tancada a presons israelianes. Si abans dels atacs d’Hamàs i la resposta del govern de Netanyahu fins a 5.200 ciutadans gazians es trobaven tancats a diverses localitzacions controlades per Israel; segons fons citades per la cadena Al Yazira la població carcelària palestina actual ascendeix fins a les 10.000 persones, la majoria entre la base militar de Sde Teyman i la presó d’Ofer. En declaracions a la mateixa televisió, una portaveu d’Addameer, entitat pels drets dels ciutadans encarcerats a la regió, ha denunciat que “les detencions es realitzen les 24 hores del dia”. Els detinguts, a més, són objecte de “greus maltractaments”, a més de l’empitjorament general de les condicions dels presoners. “Tothom que és detingut ha sigut atacat”, critiquen des de l’organització.
