Escòcia i Catalunya, cosins germans

Les eleccions d'aquest dijous poden tornar a posar sobre la taula un referèndum dels escocesos i a subratllar les diferències entre el Regne Unit i el Regne d'Espanya

Aquest 6 de maig, les eleccions autonòmiques a Escòcia seran una prova de foc per a ells, però ho tornaran a ser també per a Catalunya. Els paral·lelismes entre els dos països són molt destacats i aquesta vegada no serà l’excepció. Altre cop, la gran diferència entre tots dos pobles serà l’abisme entre els dos regnes als quals pertanyen: el Regne Unit i el Regne d’Espanya. Un vot independentista a les eleccions posarà damunt la taula un nou referèndum a Escòcia, com va succeir allà (2011) i aquí (2015). El que segur que serà incomparable serà la reacció de Londres. Sigui quina sigui, quedarà a anys llum de Madrid..

Les similituds entre Escòcia i Catalunya sempre han estat i continuen sent considerables, tot i les protestes enfadoses del nacionalisme espanyol, capficat a desfer un agermanament que li juga en contra. Però es tracta de dos pobles europeus de mida semblant, amb una població similar, una economia comparable, fins i tot amb uns estereotips sobre el diner i el treball gairebé bessons. Dues nacions marineres, amb un passat gòtic esplendorós i una revolució industrial potent, sempre sota l’ombra d’un veí imperial totpoderós.

Als dos territoris, la sortida de l’Edat Mitjana va portar primer una unió dinàstica sota el mateix monarca, i poc després la centralització absolutista –el Regne Unit de la Gran Bretanya es va fundar l’any 1707, i fou aleshores quan Edimburg va perdre la seva sobirania. Fins i tot hi va haver una batalla èpica a Culloden, al cap de poc, que no té res a envejar a l’èpica del 1714 català. Des de llavors, els escocesos van acollir-se a un regionalisme tradicional i pacífic durant el segle XIX i el XX, mentre uns altres alçaven la bandera de la revolta armada (en aquelles latituds van ser els irlandesos, aquí els bascos).

Tot plegat va portar Escòcia a un referèndum d’autonomia –els que us agraden les comparacions, agafeu-vos fort– …l’any 1979! Aquest vot no va assolir el percentatge estipulat, així que es va haver de tornar a provar el 1997 i, aleshores sí, es va crear un parlament propi a Holyrood (després de quasi 300 anys sense les institucions històriques) i es va promulgar una llei bàsica o estatut d’autonomia. Tot això passava sota l’impuls dels federalistes del partit laborista, perquè el partit independentista aleshores era molt minoritari; es tractava de l’Scottish National Party o SNP, que havia estat fundat… el 1934.

Per què és possible l’autodeterminació a Escòcia?

Els paral·lelismes clamen al cel. El marc legal és gairebé idèntic. No és cert que els britànics no tinguin marc constitucional, i no és cert que Escòcia tingui la capacitat legal de convocar un referèndum. L’Act of Union, la principal peça constitucional, la que funda el Regne Unit l’any 1707, diu molt clar que l’estat és indivisible: “The two Kingdoms of Scotland and England, shall …forever after, be united into one Kingdom“. Per sempre més, diu textualment. És més, Londres considera il·legal que el Parlament escocès convoqui un referèndum d’independència, i si així es fes, segurament el Tribunal Suprem ho tombaria. Per què, doncs, el que no és possible a Catalunya sí que ho és a Escòcia?

La resposta breu i contundent és òbvia: perquè si bé els dos països –Catalunta i Escòcia– són calcats, el Regne d’Espanya no té gaire a veure amb el Regne Unit. La gran diferència, si més no en els temps presents, és que la política britànica obeeix a principis democràtics. Això implica que aquelles accions polítiques que demana la gent de forma massiva es resolen en l’àmbit de la política, no pas a cop de porra o de sentència judicial. Les passes que han fet els independentistes a Escòcia es poden explicar fàcilment en el terreny de les urnes. Quan el SNP guanya per primer cop les eleccions escoceses, es planteja la necessitat d’un referèndum; i quan obté la primera majoria absoluta el 2011, s’inicien les converses amb Londres per tal de convocar-lo.

El premier britànic, David Cameron, no té cap problema en que se celebri el referèndum el 19 de setembre del 2014 (un any en què Catalunya també fa un intent, però sense la bona disposició del poder espanyol). Cameron assegura que no pot negar el dret a decidir dels escocesos, i a continuació s’arremanga per guanyar el vot ciutadà, cosa que aconsegueix amb un 55% de contraris a la independència. Un segon referèndum sembla que quedava desactivat, atès que els mateixos partidaris de la independència d’Escòcia havien admès que no el repetirien pas dins de la seva generació, i que caldria esperar a temps futurs, perquè no es podia estar votant el tema cada dos per tres.

Debat electoral a Escòcia, el 27 d'abril del 2021 / Andrew Milligan/PA Wire/dpa / Europa Press
Debat electoral a Escòcia, el 27 d’abril del 2021 / Andrew Milligan/PA Wire/dpa / Europa Press

Per què un segon referèndum 7 anys després?

Malgrat la proximitat en el temps del darrer referèndum, ara torna a estar damunt la taula aquell mateix debat, que ha reprès amb molta força i ha esdevingut el tema més destacat d’aquestes eleccions de demà. D’una banda, no s’han complert les promeses de l’unionisme britànic, que va vendre que una renúncia a la independència acabaria portant una pluja de milions i moltes més competències. A la campanya del 2014, per guanyar el cor dels escocesos que dubtaven, es va plantejar la Devo Max, és a dir la “màxima devolució” traduïda en una espècie de pacte fiscal molt avantatjós. Això no ha passat, generant una natural desconfiança entre els electors.

El govern britànic de Boris Johnson també ha contribuït a incrementar la pulsió independentista en dos altres aspectes. L’un és la gestió de la pandèmia, perquè mentre el mandatari anglès arrencava amb una gestió desastrosa i un negacionisme molt impopular, el govern de Nicola Sturgeon va afrontar l’emergència amb una gran determinació i va aconseguir combatre molt millor l’impacte inicial del Covid19, transmetent una imatge resolutiva d’un govern amoïnat pels efectes socials i el benestar del seus ciutadans. La percepció ara és que Escòcia tota sola potser se n’hauria sortit millor.

L’altre gran factor és el Brexit. Quan es va celebrar el referèndum d’independència, l’unionisme britànic s’omplia la boca dient que si els escocesos decidien separar-se, caurien d’Europa –una mica en la línia del nacionalisme espanyol. La ironia de la història va voler que triessin continuar amb els anglesos, i que precisament per això acabessin caient d’Europa. L’opinió pública escocesa és europeista, molt per davant dels veïns del sud, i un 62% va votar en contra del Brexit. Ara molts se senten estafats, i allò que representa millor el retorn a Europa és el moviment independentista.

El Brexit, precisament, és allò que més justifica una segona votació sobre la independència d’Escòcia. El raonament és senzill i contundent: si uns no compleixen, els altres no cal que ho facin; la garantia que no es tornaria a votar en la mateixa generació ja no s’aplica. El SNP de Nicola Sturgeon ja ha anunciat que si hi ha majoria absoluta a favor de la independència, demanaran un altre vot. I encara és més radical el nou partit Alba, de l’exlíder Alex Salmond, que es va barallar amb Sturgeon i ara és una de les incògnites dels comicis. Aquesta facció ha promès pressionar per consultar la gent de forma immediata i tornar sense demora a la Unió Europea.

Què passa si els sobiranistes guanyen, programen un referèndum i Londres diu que no ho permet? Doncs s’obre un terreny desconegut, de forta disputa legal i institucional. Però el que podem garantir que no veurem mai de la vida és un lamentable espectacle de brutalitat policial, presos polítics i exiliats. Els britànics poden ser conservadors, però no són folls. Ja veurem com ho resolen, i si es mostren tan pràctics com asseguren que són. En qualsevol cas, els catalans ja podem estar atents al que fan nord enllà, perquè pot tenir un impacte ben decisiu en la nostra situació, a l’estat Espanyol i a Europa. 

Més informació

Comentaris

    Juan Ripolles 05/05/2021 7:59 pm
    A mi no mi conteu.
      Doctor Strangelove 06/05/2021 7:28 am
      Mai seria cosí germà de paios que porten fandilla. Doc.
        Anònim 06/05/2021 8:47 am
        És veritat que tú hi tens el cervell entre les cames...i clar, es quelcom a protegir amb algo més consistent que unes faldilles...
        94
        18
        Respon
        Jo 06/05/2021 8:49 am
        Ho entenc, tu ets dels que prefereixes l'agermanament amb els mascles, amb pantalons, però amb 0 neurones...
        67
        31
        Respon
      Democràcia 06/05/2021 11:06 am
      És molt fàcil, tros de fava, vota no en el referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya que es tornarà a fer més aviat que tard. Però abans aprèn a escriure: A mi sí, a mi M'HI COMPTEU.
    Jordi López 05/05/2021 9:06 pm
    Seria realment molt bonic que els escocesos fessin un altre referèndum, que guanyessin i que tornessin a Europa. I s'ha acabat la tonteria de "vagar por el espacio exterior".
      A Juan 06/05/2021 9:14 am
      Juan, que desagradable. No me extraña que esté más solo que la una.
        @ A Juan 06/05/2021 10:23 am
        Per què responeu en la llengua de l'ocupant a comentaristes que prèviament han d'haver llegit l'article en la nostra llengua ? Diguem prou a la síndrome d'Estocolm, a la submissió a l'ocupant i a l'haver de demanar perdó per a segons què.
    Juan 05/05/2021 10:14 pm
    Se rien de la Sturgeon del mismo modo que del mocho.
      Al Mestretites Juan Polles / Sallop 06/05/2021 11:16 am
      Això ho penseu i ho escriviu alguns calçasses espanyolistes, en sabeu molt de fer aquest paper de poca-solta inútil.
    Pendents 05/05/2021 10:27 pm
    Temps al temps. Però el regne unit pot viure sense Escòcia mentre que a Ñ se li empobreix molt l'estat sense Catalunya. D'altra banda Escòcia accepta la monarquia britànica
    jordi 06/05/2021 10:02 am
    OS SIGUEN ENGAÑANDO NOIS OS SIGUEN ENGAÑANDO NOIS OS SIGUEN ENGAÑANDO NOIS A ver si repitiéndolo se os queda Ayy queriditos fanáticos......uffff
    1
    116
    Respon
      Domènec 06/05/2021 10:57 am
      Apa, ésser "forofo" de la la fal·làcia de la unitat d'Espanya, que es descompon sense aturador des de l'any 1587 no és enganyar ningú... mentre segons la llumenera "Jordi" ésser independentista català és un "engany" i "fanatisme" ? Que ho pregunti als 190 i escaig estats independents que hi ha al món, els quals si han escollit l'eina anomenada independència segur que és per alguna cosa. Aquest comentarista que es fa dir "Jordi" demà m'afaitarà que avui no duc el ral. Ha, ha, ha.
    Independència 06/05/2021 10:28 am
    Scottish National Party + Scottish Greens + Alba Party, esperem que avui guanyi la suma d'aquests partits.
    Cal dir-ho i cal recordar-ho 06/05/2021 10:51 am
    La Unió Europea és una associació d'estats -europeus- que segons alguns, un dia vol esdevenir com uns Estats Units d'Europa. A l'altra banda de l'atlàntic hi ha els Estats Units d'Amèrica formats per 50 estats i un districte federal. Si compteu els estats de la UE en son 27... per la qual cosa resta ben palès que hi ha lloc de sobres per al nostre país ( si els catalans ho decidim), per a Escòcia i altres estats, que ara encara no ho son, que ja ho son o que sorgiran de dins d'estats actuals. Recordeu quan l'estat espanyol va crear "l'estado de las autonomías" va haver de refer les fronteres internes i va crear "autonomies" noves com la província de Madrid i en va haver de canviar límits com els de Castella la Vella i Castella la Nova. Temps. Ànims, salut i cap a la independència.
    Empipat 06/05/2021 12:26 pm
    La prensa inglesa está pendiente del conflicto marítimo con Francia, y no de los sueños húmedos de cualquier indepe. Escocia incluída.
      Assossegat 06/05/2021 12:52 pm
      Ehem ! És clar, si hom no sap distingir entre anglès i britànic, segurament entre castellà i espanyol tampoc ? Per la qual cosa la vostra fiabilitat és zero. És comprensible que a un pregon annexionista a Espanya l'empipin, l'importunin, l'encaparrin, l'incomodin i l'emprenyin tots els moviments independentistes europeus, prou que ho sabem.... "kosovo" amb minúscules ?
      Battles 06/05/2021 1:02 pm
      Ha ! ha ! ha ! La "batalla" de Jersey (2021) al mateix nivell que les batalles de Gibraltar (1607) o de Trafalgar (1805)... "Conflicte" soufflée ? D'on no n'hi ha no en pot rajar. Sense afegir-hi comentaris.
    Escocès 06/05/2021 3:34 pm
    Comparar Escòcia i Catalunya es de tontos. Escòcia va ser un país durant molt de temps. Catalunya mai ho ha estat.
      Ènnec Bonfill 06/05/2021 4:49 pm
      El País Valencià, a propòsit terme inclòs dins de l'Estatut d'Autonomia, tampoc és cap país, els Països Catalans no "existeixen" i el País Basc tampoc ha estat mai un país, no cal dir-ho del país Basc Francès... És clar, és clar... i uns copets a l'esquena d'aquest pallús i troll o provocador de pa sucat amb oli. No tenen cap argument amb cara i ulls ni de bon rotllo, per a defensar l'espanyolitat del nostre país, i doncs, han d'escriure poca-soltades per a consum propi.
      Scots 06/05/2021 5:25 pm
      La botifarra del país no ha existit mai, i resto tant ample. Ha, ha, ha. Guaita, trollet "escocès", tot suposant que la teva rucada fos certa, sempre hi ha una primera vegada... i què ? Els annexionistes us podeu esforçar molt en cercar acudits per manca d'arguments, però, per molt que t'hi esforcis en intentar provocar, dues coses: Els catalans aconseguirem la independència si molts de catalans ho volem i l'aconseguirem entre tots.
    Here we are, here we are, here we are, again!! 06/05/2021 5:39 pm
    Time to get the popcorn...
    Angels 06/05/2021 6:08 pm
    Doctor Pig, tu no post ser cosi de ningu perq tu portes pantalons pero res entre les dues cames. Aquest q porten faldilletes porten tambe dos collons . Tonto, q no ho sabies?

Respon a Democràcia Cancel·la les respostes