Entra en vigor, aquest divendres, el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea després d’anys de negociacions. La reforma reforça les fronteres exteriors del bloc i els mecanismes d’expulsió, endureix l’acollida i el control sobre les persones en situació irregular, i crea un sistema de solidaritat voluntària per repartir migrants entre estats membres. Coincidint amb la data, Espanya ha formalitzat davant la UE el seu rebuig al Reglament de Retorns, una de les peces previstes del pacte.
Aprovat el maig del 2024, el conjunt normatiu està format per deu actes legislatius vinculants que reformen la gestió de fronteres, la tramitació de sol·licituds d’asil i el repartiment de responsabilitats d’acollida. Segons la Comissió Europea, l’objectiu és reduir les entrades irregulars, que ja han caigut un 55% en els darrers dos anys. “Amb les noves normes tindrem més control sobre qui pot venir i qui pot marxar”, va afirmar el comissari europeu d’Interior i Migració, Magnus Brunner, qui va afegir que la UE “està posant ordre”, en declaracions recollides per l’agència ACN.
Una de les principals novetats és l’obligació d’identificar en un màxim de set dies qualsevol persona que travessi irregularment una frontera comunitària, i un nou procediment accelerat d’asil en frontera, amb un termini de dotze setmanes per resoldre la sol·licitud i un altre de dotze setmanes més per executar el retorn si és rebutjada. S’aplicarà obligatòriament a persones considerades un risc per a la seguretat o procedents de països amb una taxa de reconeixement d’asil inferior al 20%. Es reforma l‘Eurodac, la base de dades biomètriques de la UE que emmagatzema i compara les empremtes dactilars i altres dades de sol·licitants d’asil i immigrants en situació irregular. Ara, aquest sistema registrarà amb fotografia i empremtes a totes les persones a partir de sis anys, mentre que abans el llindar se situava en els catorze anys.
Solidaritat voluntària i tercers països segurs
El mecanisme de solidaritat permetrà a Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre, com a països amb més pressió migratòria, sol·licitar la reubicació de fins a 21.000 migrants, rebre compensacions de 20.000 euros per persona no acollida pels estats que s’hi neguin, o obtenir suport material o humà. La reforma migratòria amplia també el concepte de “tercer país segur”, el que podria permetre deportar migrants a països sense vincle amb el seu origen, sempre que existeixi connexió, trànsit previ o un acord bilateral amb l’estat membre. S’introdueix, a més, una llista comuna de set països d’origen segurs — Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia — als quals se sumen tots els candidats a l’adhesió de la UE.
El reglament de retorns, aprovat la setmana passada, encara ha de ser ratificat pel Consell i el Parlament Europeu. Un cop en vigor, permetrà crear centres de deportació en tercers països considerats segurs, on es podrien enviar famílies amb menors (no menors no acompanyats), ampliarà la detenció fins a dos anys —prorrogable i fins i tot “il·limitada” en casos de risc per a la seguretat— i avaluarà batudes migratòries similars a les de l’ICE als Estats Units. Precisament aquest és el text que Espanya ha rebutjat formalment davant el Comitè de Representants Permanents de la UE, al·legant que els centres de retorn generarien inseguretat jurídica i un risc elevat de vulneració del principi de no devolució.
Brusseles es defensa de les crítiques
Paral·lelament, Brunner, ha defensat la reforma de les crítiques d’ONG que han alçat el crit contra el reglament, el qual consideren que podria limitar i vulnerar els drets fonamentals. El responsable dels afers interns i les migracions, abans de la reunió informal de ministres de l’Interior europeus, ha deixat clar que la normativa permetra que, per primer cop, “podem dir que salvem vides, perquè evitem que la gent emprengui aquest camí tan perillós”. Sobre la retòrica antiimmigratòria dels governs de l’extrema dreta europea, ha recalcat que l’ens comunitari té “moltes línies vermelles”. El comissari ha detallat que presentaran al juliol i a l’octubre dos informes per avaluar la implantació de la nova llei.
Olivia Sundberg, responsable de migració i asil a la UE d’Amnistia Internacional, ha advertit que les reformes “incrementen els riscos per a les persones que intenten arribar a Europa” i “compliquen moltíssim l’accés a protecció internacional”. Per la seva banda, Judith Sunderland, assessora sobre els drets de les persones refugiades i migrants de l’organització de Human Rights Watch, ha denunciat que el pacte “tanca la porta a persones que mereixen ser tractades amb dignitat” en un moment en què “el món necessita que Europa defensi els drets humans”.D’altra banda, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que la implementació a Espanya es farà amb un “enfocament garantista i respectuós” amb els drets dels migrants i sol·licitants de protecció internacional.
