La Societat d’Estudis Militars (SEM), el think tank de defensa i geoestratègia català, fa mesos que analitza el conflicte entre Ucraïna i Rússia. Fins i tot, va celebrar una sessió específica fa dos mesos, que es pot trobar al YouTube i al seu web, sobre el risc d’un conflicte militar d’alta intensitat. De fet, el seu president Pol Molas, a finals de desembre ja apuntava la possibilitat real de conflicte i guerra convencional. El mateix dia que s’ha encetat la invasió russa, Molas atén El Món i alerta que Ucraïna va prendre nota de la crisi del 2014 i el 2015.
“L’exèrcit rus no ho té pas fàcil amb la capacitat militar dels ucraïnesos”, contextualitza Molas. “És una operació militar convencional, d’exèrcit contra exèrcit convencional, no una operació de contrainsurgència, un fet que pràcticament no es donava des de la Guerra de Golf”, esbossa el president del SEM. Tampoc sorprèn a l’analista la forma de l’atac rus d’aquesta matinada perquè és coherent amb la seva “doctrina i història militar”.
“En principi, l’ofensiva de les tropes russes es dirigeixen a fixar les forces ucraïneses, aïllar-les i tallar-los els subministrament i logística”, alerta Molas. Pronostica que el proper pas serà un avanç amb unitats blindades i mecanitzades, un cop les forces russes hagin donat “forma al futur camp de batalla”. Ara bé, Ucraïna ha après la lliçó i ha desplegat un terç de les tropes convencionals, uns 50.000 efectius dels 145.000 que té. A més cal comptar la Guàrdia Nacional, amb una xifra de 46.000 persones, i la Guàrdia de Fronteres que sumen un total d’uns 42.000 membres així com els reservistes. Per a Molas, Rússia “no ho té fàcil amb Ucraïna”.
Amb aquestes xifres, la munició que han emmagatzemat els darrers set anys i, sobretot, “l’entrenament rebut” poden fer pagar un “peatge a les tropes russes”. “Tot i aquesta ofensiva inicial pot començar la contrainsurgència i les actuacions no convencionals que poden afeblir la presència russa a Ucraïna”, dibuixa Molas. De fet, Molas compara aquest atac més amb la guerra del Iom Kippur del 1973 que no pas amb l’operació Tempesta del Desert de l’any 1991. Ara com ara són “atacs aeris i/o amb míssils de creuer i maniobres operatives a la frontera per immobilitzar les forces ucraïneses, “tot impedint que enviïn reforços cap als punts de ruptura”.
Els diferents interessos dels europeus en relació a Ucraïna
En aquest escenari, ara per ara, el SEM no gosa afirmar que l’OTAN pugui participar en la contesa. En aquest context, recorda que hi ha divisió “d’interessos” entre els membres de l’organització atlàntica. “No és el mateix l’interès que pot tenir França, Alemanya o… els estats bàltics o Polònia, que recordem que és una gran planura i que amb el pas dels anys té les reserves més grans de forces cuirassades”, emfatitza. “En té més que Alemanya”, recorda Molas. “Aquests estats es desacomplexen. No podem oblidar que el 10% de la població d’Estònia va ser deportada a Sibèria, i estem parlant de la generació dels avis dels actuals líders”, remarca el portaveu del SEM.
Sobre la possibilitat de l’ús d’armes nuclears, tal com es branda entre els que defensen no entrar de ple en el conflicte, el SEM opina que en tant que armes de dissuasió, s’ha d’estar “boig” per deixar que redueixin el teu país a “cendra radioactiva”. Per tant, és una opció que ara per ara descarten. El SEM també alerta dels preus de productes, bàsics com el blat o els energètics, poden enfilar-se, però no veu perill de desabastiment. I recomana als líders institucionals de Catalunya que, “si volen fer la independència”, comencin a pensar “en la geoestratègia”.
