Una tragèdia corsa. Així titulava el periodista Roger Antech la seva influent columna setmanal a Corse Matin. La mort d’Yvan Colonna per una brutal agressió patida en una presó francesa, allunyat de l’illa per una dura política repressiva de dispersió, ha sacsejat de nou Còrsega. El poder regional s’havia establert aprofitant les minses competències de gestió que allò que els corsos anomenen la “França girondina” els ha permès. La mort d’Yvan Colonna, com a icona independentista, obre el que ja es comença a bateja com la “refundació del moviment nacional”. Una nova etapa s’obre a Còrsega amb les negociacions de més autonomia i, sobretot, de reconeixement de l’existència del poble cors a ulls de la jacobina “República de París i la resta”.
Al bar A la Concordia, un veritable cau cors enmig del cèntric carrer de Napoleó, enraonen a primera hora d’aquest divendres sobre com anar a Cargèse, com es reparteixen als cotxes per assistir al funeral de Colonna, al seu poble natal. Es preveu que sigui multitudinari. El funeral serà a càrrec del diaca Pierre-Jean Franceschi, tot un símbol en la Còrsega catòlica.
El Sindicatu di Travagliadori Corsi, majoritari, ha fet una crida a decretar dia de dol nacional i que a les tres de la tarda –coincidint amb el funeral–, tota la flota de l’illa faci sonar les botzines dels vaixells. L’organització política Femu Corsica ha esperonat els corsos a fer un minut de silenci a la mateixa hora. Un total de 260 localitats de les poblacions de l’illa tindran la bandera mig pal. I la carretera que porta a Cargèse està flanquejada per veïns de cada zona que surten a veure passar el fèretre, amb banderes corses, en senyal de dol i de respecte.
En aquest marc, molts advertien que aquest divendres podria ser un diada d’Isula morta– “d’illa morta”-, és a dir, de vaga encoberta, sense comerços oberts, sense classe a les escoles i instituts i sense serveis públics. Una protesta com la famosa i desaprofitada “aturada de país del 3-O”. Però l’illa s’ha llevat amb normalitat.
La nova etapa corsa és una revifalla i posada al dia d’un dels lemes més habituals, fins i tot, estampat en articles de souvenir: “Mai submisa”. La República francesa, segons detallen els polítics sobiranistes corsos, mai ha deixat de créixer. Els corsos al·leguen la incomprensió de la seva idiosincràsia. Fins i tot, Arnaud Bennedetti, un elegant professor de Polítiques a la Sorbona i redactor en cap de la revista Política i Parlamentària, ha fet unes declaracions que han portat cua i debat. Al seu parer, la “fossa cultural” que separa el continent francès i l’illa és massa llarga. Una opinió que ha omplert tots els mitjans locals, perquè, d’altra banda, l’apagada informativa que hi ha hagut als grans mitjans francesos ha estat tan clamorosa com indicativa de la incomoditat que genera Còrsega a l’establishment parisenc.
Mentre l’ambient de funeral i dol persisteix, la prefectura d’Ajaccio continua tranquil·la i sense els antiavalots del Cos Nacional de Policia, que les darreres setmanes ha format part del paisatge. Però al bar A la Concorda avisen que han arribat molts policies de paisà. “Se’ls veu molt”, diu en Renè un home tatuat, amb barba esfilagarsada i molt bru.
Amb la calma, les converses entre París i Còrsega continuen amb l’esperança que un esclat de violència al carrer no les entrebanqui. Un temor plausible, a la vista que Ghjuventù Libera, es vanta que si Emmanuel Macron s’ha bellugat ha estat gràcies a la brega al carrer. “Hem fet més feina nosaltres en les nits de tres setmanes que els autonomistes i independentistes en cinc anys al poder regional”, argüeix en Philippe, un jove rigorosament de negre amb una gorra de beisbol amb el cap de moro brodat. Còrsega obre una nova etapa, en el benentès que sempre serà insubmisa.
1 
