El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Un mes en un búnquer: la infantesa trencada per la guerra d’Ucraïna

Amagar-se sota terra per evitar els perills de l’exterior. Així és com han viscut l’últim any els nens ucraïnesos, que s’han vist obligats a amagar-se en búnquers durant 920 hores en l’últim any, el que significa 38,3 dies sota terra, més d’un mes, segons dades de Save the Children. L’organització ha avaluat l’impacte de la guerra en els infants ucraïnesos en el nou informe ‘A Heavy Toll’, on s’expliquen els perills que enfronten els infants a Ucraïna i l’angoixa d’haver testimoniat la violència i haver patit la separació de la família o de les seves amistats.

En el 2022 hi va haver un total de 16.207 alertes d’atacs aeris, cadascuna amb una durada mínima d’una hora, segons les dades oficials del país. Aquestes sirenes avisen la població de l’amenaça d’atacs per aire perquè es dirigeixin als búnquers per refugiar-se i en aquestes ocasions adults i infants poden arribar a passar fins a 8 hores sota terra sense poder sortir. Només a Járkov van sonar 1.700 sirenes, amb una durada de 1.500 hores en total.

Anastasiia Zahoskina / Save the Children
Anastasiia Zahoskina / Save the Children

L’experiència de la Sophia: “Tots ploràvem”

A l’estrès d’haver de refugiar-se dels bombardejos s’hi suma el fet que moltes famílies s’han vist obligades a deixar casa seva per viure directament sota terra i sense tenir cobertes les necessitats bàsiques d’aigua, calefacció i electricitat. “Tots ploràvem, estàvem morts de por”, recorda Sophia, de 16 anys, que relata com es va despertar amb les explosions i les sirenes el 24 de febrer de 2022 a Járkov. Finalment, va aconseguir que l’evacuessin a ella i a vuit nens més fins a Transcarpatia, a prop de la frontera amb Eslovàquia, on viu ara amb la seva àvia.  Aquesta regió és una de las més segures, però la noia diu que el so de les sirenes segueix sent freqüent i quan sona han de passar una hora al soterrani fosc i fred que hi ha sota casa seva. Tenir un búnquer ben equipat i moblat no està a l’abast de tothom, pel que moltes persones com la Sophia han d’optar pels soterranis del seu bloc de cases.

Quan els bombardejos la sorprenen a l’escola és encara pitjor. “Si sona una sirena antiaèria, els alumnes més grans, de 9è a 11è grau, anem a l’ajuntament del poble. Allà han equipat un búnquer”, explica la Sophia, que assenyala que es tarda cinc minuts en arribar si hi van corrents i 15 minuts si hi van caminant. “Sempre m’havia preguntat quant trigaria a arribar al refugi si arriba l’apagada, no sentim cap sirena i hi ha un atac amb míssils… Quan va passar vaig tardar 47 segons”.

Resiliència dels infants

“Els nens i nenes no van començar aquesta guerra, però estan pagant el preu més alt. No obstant això, el que sempre em sorprèn és la resiliència que tenen per suportar tots els desafiaments, i la manera com saben convertir les experiències difícils en creixement”, explica Sonia Khush, directora de Save the Children a Ucraïna, que participa a les tasques de suport als infants d’aquest país.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa