El periodista australià i fundador de WikiLeaks, Julian Assange, tornarà als tribunals britànics aquesta pròxima setmana en el que podria ser l’última oportunitat per evitar l’extradició als Estats Units, on se l’acusa de filtració massiva de documents secrets. Assange està empresonat en una presó de màxima seguretat de Londres des que va ser detingut l’abril de 2019 després de gairebé set anys tancat a l’Ambaixada de l’Equador. El periodista es va refugiar en un primer moment en l’Ambaixada per a evitar l’extradició a Suècia.
Finalment, el juny del 2022, govern britànic va autoritzar el trasllat d’Assange als Estats Units, però de moment el fundador de WikiLeaks ha aconseguit evitar ser deportat esgotant totes les vies possibles. En aquesta ocasió, però el Tribunal Superior britànic, tindrà l’última paraula sobre el seu cas i dictarà si Assange pot tenir noves oportunitats de defensar el seu cas davant la Justícia britànica o, per contra, que el procés s’elevi fins al Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, l’equip d’Assange ha rellançat la campanya per a demanar el seu alliberament, convocant fins i tot protestes en diferents ciutats. Unes reclamacions a les quals també s’ha sumat el Parlament d’Austràlia que aquest passat dimecres va reclamar als Estats Units i al Regne Unit l’alliberament del periodista perquè pugui tornar al seu país d’origen, en una resolució que va comptar amb el suport primer ministre del país, Anthony Albanese.
Tot i aquesta crida massiva, el Govern britànic, de caràcter conservador, s’ha posat de perfil i només s’ha limitat a donar el vistiplau a l’extradició d’Assange, deixant en mans de la justícia i els tribunals el futur del periodista i programador.
Sobre Assange, que segons els seus advocats ha sofert un dràstic empitjorament de la seva salut física i mental en aquests últims anys, cau una bateria de càrrecs per violar la Llei d’Espionatge nord-americana i s’arrisca a una condemna de fins a 175 anys de presó, el que a la pràctica és una cadena perpètua, en un centre de màxima seguretat. Davant d’aquestes acusacions, que recordem deriven de la publicació de diverses males praxis dels governs dels EUA, diverses ONG com Amnistia Internacional temen per la seguretat del periodista, però també per l'”efecte dissuasiu” que una condemna suposaria per a la premsa arreu el món.
La llibertat de premsa, a judici
Davant d’aquest nou judici contra Assange, que se celebrarà els pròxims 20 i 21 de febrer, l’experta en lluita contra el terrorisme i justícia penal Julia Hall opina que “la seguretat d’editors i periodistes de recerca de tot el món penja d’un fil”. “Si s’envia a Julian Assange als Estats Units i se’l processa, també se sotmetran a judici les llibertats de premsa”, declara, abans de demanar a les autoritats nord-americanes que retirin tots els càrrecs i a les britàniques que posin fi a una “detenció arbitrària”.
Una de les mostres més polèmiques de suport a Assange en aquests últims dies l’ha protagonitzat l’artista Andrei Molodkin, que assegura haver reunit 16 obres d’art, entre les quals hi hauria quadres de Picasso, Rembrandt i Andy Warhol amb vista a ruixar-los amb àcid si Assange mor a la presó. En total, aquestes peces estarien valorades en més de 45 milions de dòlars i es troben en una caixa forta, a l’espera de com es resolgui la situació del fundador de WikiLeaks, segons ha informat Sky News. Entre els qui han donat suport a la seva iniciativa figura la dona d’Assange, Stella.
