António Guterres afronta el segon i definitiu mandat com a secretari general de les Nacions Unides. Forjat en el catolicisme portuguès i provinent de l’ala més centrista del socialisme, s’ha destapat aquest any 2023 com un líder mundial agosarat amb un rol actiu en la pressió als estats per adoptar decisions en el combat del canvi climàtic i un paper rellevant en la guerra d’Ucraïna. Però sobretot s’ha fet un lloc al món amb el seu rebuig frontal als atacs d’Israel a la Franja de Gaza. Des d’un primer moment ha criticat durament l’actuació del govern de Benjamin Netanyahu i ha explicat l’atac de Hamàs com a fruit de “56 anys d’ocupació”, en referència als territoris ocupats a partir de la guerra del 1967. Experts consultats per El Món subratllen que és una persona “formada i informada” que coneix molt bé tot el tema humanitari per la seva gestió al capdavant d’ACNUR i intenta que la població recuperi la percepció que l’ONU és una entitat útil per assolir els seus principals objectius fundacionals: la pau i la seguretat mundial.
Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals a la UAB i expresident de l’Institut Català per la Pau, destaca que Guterres s’ha especialitzat a ser “la consciència moral d’anar-nos recordant que ho estem fent malament” amb el canvi climàtic, el tema humanitari i amb les guerres. Per a l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch, també col·laborador d’El Món, el líder de l’ONU és una persona “informada i formada”. “Ell no és ni molt menys un líder mundial allunyat de la realitat sobre el terreny i crec que això el fa diferent”, sentencia, i ressalta que “s’està fent una imatge molt respectable per parlar clar amb fonament”.
Grasa subratlla que António Guterres “no pot evitar la percepció que Nacions unides no fa allò que hauria de fer”, però li reconeix la seva insistència a reforçar el paper de Nacions Unides i resoldre la seva “inoperància” perquè la gent es “prengui seriosament” l’organització. “Guterres ha estat agosarat i valent” a l’hora de “posar el crit al cel” per intentar que l’organització recuperi un paper central en assolir els seus principals objectius, que són la pau i la seguretat mundial. “El punt agosarat ha estat que ha imitat a la persona que va anar més lluny en aquests assumptes, molt al principi de l’organització, que és Dag Hammarskjöld, que és el primer que va invocar l’article 99″, recorden tant Rafael Grasa com Alfred Bosch.
Invocació de l’article 99
Guterres ha alertat del risc de “col·lapse humanitari” a la Franja de Gaza i ha estat la figura internacional que més ha replicat el discurs del govern d’Israel sobre la Franja de Gaza fins al punt de prendre una decisió excepcional com invocar l’article 99 de la Carta de les Nacions Unides. En aquest cas, el secretari general convoca el Consell de Seguretat perquè veu en perill “la pau i la seguretat internacional”. “Ha estat agosarat perquè feia molt temps que no es feia”, destaca el professor de relacions internacionals, i afegeix que “no s’ha arronsat” davant l’actitud d’Israel. Bosch, per la seva banda, remarca que Guterres “coneix Nacions Unides, hi ha treballat en diferents capacitats, és un estadista veterà i, per tant, a ell no li cauen els anells si s’ha d’enfrontar a Israel i Estats Units”.
Tot i que invocar l’article 99 no li atorga poder executiu, i que els EUA van vetar fer exigible un alto el foc, l’acció d’Antonio Guterres va fer que el ministre d’Exteriors d’Israel, Eli Cohen, l’acusés de “ser un perill per a la pau mundial” i de donar suport “al segrest de nens”. La ruptura entre Israel i Guterres sembla irreversible. “Ell entén la gravetat del que està passant i les conseqüències que pot arribar a tenir. Sens dubte, la situació de la població de Gaza abans de la incursió israeliana era preocupant, però ara és dramàtica. I si fins ara ha provocat un fenomen com Hamas a partir d’aquesta incursió pot provocar un fenomen encara pitjor que Hamas”, apunta Bosch.
Guterres vol una ONU de consens que no s’amagui en els conflictes
Malgrat el vot en contra dels Estats Units, la votació va demostrar que la major part de la comunitat internacional entén que Israel té dret a la legítima defensa i que Hamàs es va passar de la ratlla amb el seu atac, però l’expresident de l’Institut Català per la Pau ressalta que també evidencia que “ja fa molt temps que Israel vulnera intencionadament les regles del dret humanitari i internacional”. “Ell recorda que l’ONU es va crear per solucionar aquest tipus de problemes i aprofitar per lamentar-se que no pugui”, exposa, i creu que la seva intenció és “estovar la funció dels Estats Units”.
L’exconseller d’Exteriors, per la seva banda, opina que el secretari general de les Nacions Unides “està convençut que l’ONU ha de ser una plataforma de consens, però creu que hi ha causes i crisi en les quals ha de forçar la màquina”. En aquest sentit, assenyala que ell té clar que Nacions Unides “no pot amagar el cap sota l’ala” i ha de ser una entitat visible en aquesta mena de conflictes encara que no tingui “gens de ganes d’enfrontar-se” a potències mundials com els Estats Units o Israel. “Penso que ell vol equilibrar la diplomàcia amb els valors i enfrontar les crisis quan venen”, conclou.
Un secretari general impactat pels refugiats
De fet, Alfred Bosch i Rafael Grasa destaquen que António Guterres és un home que prové de la tradició política, de govern, d’acció, però també ha tingut un paper rellevant en el camp de refugiats amb la seva gestió al capdavant de l’ACNUR va ser molt elogiada. Per ell va ser també prendre consciència de la tragèdia de conflictes com el del Sudan del Sud o Síria. En els seus deu anys de gestió, la xifra de desplaçats al món va passar de 38 a 60 milions de persones. Va ser amb aquest bagatge que va assumir la secretaria general de l’ONU.
Ambdós coincideixen en assenyalar que “coneix perfectament tot el drama dels refugiats en l’àmbit mundial”, però Bosch destaca que Guterres “sap perfectament de qui estem parlant, de quanta gent, dels tràngols que han hagut de passar i de l’historial de la gent que viu a Gaza”. “Sap perfectament el nivell de patiment que hi ha hagut durant molts anys i el patiment extraordinari que suposa l’entrada de l’exèrcit Israelià”, conclou.
