Verónica Echegui va guanyar fama gràcies al seu paper a Yo soy la juani, una pel·lícula per la qual va ser nominada a un premi Goya que l’ha ajudat molt en la seva carrera. L’actriu ha estat una de les convidades a Este es el mood, un programa d’Amarna Miller que aquesta setmana se centrava en el plaer femení. Verónica Echegui aprofitava per promocionar la seva nova pel·lícula, però també sorprenia en sincerar-se sobre alguns dels pitjors moments de la seva vida. L’intèrpret hauria patit dues agressions sexuals quan era adolescent, un tema del que ha volgut parlar públicament per primer cop amb més sinceritat que mai.
“A més a més de múltiples situacions d’assetjament i violència de diferents tipus, he viscut dues agressions sexuals en la meva adolescència. Per mi poder parlar-ne i naturalitzar el meu patiment és molt important perquè jo no vaig fer res dolent. No estava en un bon moment i aquest és un escenari que els depredadors sexuals aprofiten per utilitzar la teva misèria i abusar de tu. Això és el que em va passar en aquelles dues ocasions…”, relatava molt emocionada.
L’actriu vol enviar un missatge a altres noies que hagin viscut una situació similar: “Si no ho expresses, això queda estancat en aigües podrides i el més sanador és no viure-ho amb vergonya. Vaig voler dirigir un curtmetratge per parlar d’aquesta violència, començar a parlar a la gent jove i especialment a les noies de 13, 14 i 15 anys que comencen a sortir de nit. Hi ha una realitat que existeix i que està allà. A mi m’hauria agradat que amb 13 anys m’haguessin dit que la vida és meravellosa però que també hi ha molta foscor… Perquè et pots trobar en situacions molt fotudes“.
De fet, el seu curtmetratge neix d’una situació horrible que va viure amb 16 anys: “Vaig anar a les típiques festes del poble. M’ho estava passant genial quan vaig descobrir que hi havia una tradició entre els nois de vestir-se de llops i perseguir a les noies. Ja no és què facin amb tu quan et cacen, és que tot ell és un procés de merda. Jo venia de fora, no coneixia a ningú i em vaig trobar en un lavabo tancada i ells trucant a la porta. Vaig haver de pegar-los perquè no volia jugar a allò”.
El més greu, segons Echegui, és que seguim sense fer massa cosa contra el masclisme: “Parlem de feminisme, sí, però on són els canvis estructurals reals? On és el canvi en l’educació? Han d’entendre que nosaltres, per ser dones, no som objectes ni se’ns pot tractar de qualsevol manera”. Una entrevista molt potent amb la que espera ajudar a algunes noies que travessin situacions complicades com li va passar a ella.
