Terelu Campos ha escrit un nou post al seu blog de la revista ‘Lecturas’ on es dirigeix explícitament a qui va ser parella seva fa més de 15 anys, Pipi Estrada. Però la filla de María Teresa Campos comença el text parlant sobre el seu estat de salut: “Segueixo fotuda amb la veu i us confesso que comença la cosa a preocupar-me bastant. Espero poder-li posar solució a aquest problema durant els pròxims dies”.
I, seguidament, es refereix al seu ex: “La setmana passada va ser, com a mínim, estranya. Soc una dona que viu fonamentalment el present amb desig d’un futur millor, però sense mirar al passat. Una cosa és no mirar enrere i una altra és oblidar el que va passar. Crec que som el que som, entre altres coses, per tot el que hem viscut”.
I continua Terelu: “Part del meu passat va tornar fa uns dies. La veritat que ni em turmenta, ni m’inquieta ni em pertorba, com diria la meva estimada Esperanza Gracia. Em resulta tan llunyà que és, fins i tot, complicat de recordar. El silenci ha estat el meu millor aliat durant molts anys. Un silenci voluntari, perquè ningú em va imposar callar. A més, no em penedeixo d’això. Sempre vaig creure que alimentar a qui busca ansiosament menjar per a poder injuriar, calumniar i, sobretot, guanyar diners, no estava en la meva voluntat”.
Tot i així, la presentadora televisiva assenyala que “això no vol dir que jo cregui que el meu silenci és indefinit. Igual que hi ha moments en els quals aquest silenci ha estat important i necessari a la meva vida, un dia al matí m’aixeco i decideixo que aquest silenci s’acaba. Us preguntareu: quan passarà això? No ho sé, però potser més aviat que tard. Això no és una amenaça, ni un advertiment ni un avís. Només és un pensament que es pot convertir en realitat”.
“Mai he viscut sota la por”
A més, Terelu afirma que “mai he viscut sota la por. Por han de tenir els que delinqueixen, els que fagociten als altres per a viure i els que estan buits per dins de principis i d’integritat. Que tinguin por aquesta classe de persones. Repeteixo, mai he viscut amb por perquè jo, com qualsevol home o dona, he pogut errar a la vida. Si ho he fet, mai ha estat amb la intencionalitat de fer mal a ningú o de faltar al respecte”.
I, finalment, conclou: “Per descomptat, soc tremendament imperfecta, però les meves imperfeccions no són lesives per a ningú. Probablement, ho són més per a mi que per als altres, perquè soc jo la meva principal castigadora. Tot i això, tinc una cosa que ningú em pot arrabassar i és la consciència ben tranquil·la. Molt molt tranquil·la. No sé si alguns poden dir això de si mateixos”.
