Segurament hi ha persones que encara el recorden com a Gerard pel seu paper en la sèrie Merlí. L’actor Marcos Franz ha treballat en altres projectes, però el seu paper el va propulsar dins l’escena interpretativa de Catalunya, fent el salt en el món de la fama d’un dia per l’altre. El passat mes d’octubre confessava en el pòdcast Qui li diu que havia patit depressió i que això havia marcat molt la seva etapa rodant Merlí.
Aquest dilluns 24 de març, ha visitat el programa Tot es mou on ha parlat amb Helena Garcia Melero sobre l’últim vídeo que va compartir a través de les seves xarxes socials. En aquest vídeo, remarca que tot i que va patir depressió, no va ser per culpa de la sèrie, malgrat que és cert que “des de llavors no la pot veure perquè no es reconeix”.
— Marcos Franz (@marcosfrnz) March 10, 2025
Per què va voler explicar-ho a través de les xarxes socials?
Ser jove i entrar en el món de la fama no és fàcil. Marcos Franz es va convertir en un dels protagonistes d’un projecte que va sorprendre l’audiència amb les històries dels “peripatètics” que explicaven des de la filosofia, la vida d’un grup d’adolescents. En aquest vídeo que ha compartit a través del seu perfil d’X (abans Twitter), explica que “va provar moltes teràpies i alternatives, però al final va acabar prenent antidepressius”. A més a més, confessa com es va sentir prenent aquesta medicació. “Al principi estava supereufòric, però quan es va regular la química del cervell vaig deixar de sentir els pensaments intrusius, però òbviament no tot és perfecte”.
Mesos després, explica a TV3 per què va voler compartir la seva experiència a través de les xarxes. “Vaig voler fer-ho després de viure tot aquell calvari i també per aquells que se sentissin malament”. Per a ell, la medicació “no és una pastilla màgica” i remarca també la importància de la teràpia. La fama va generar “més ansietat”, cosa que va agreujar la seva depressió i fins i tot “no recorda algunes parts del rodatge”. Entre els símptomes que va notar, “era que no descansava, necessitava 10 hores, fins i tot dies de festa podia arribar a dormir 12 hores”. Quan va detectar que perdia la il·lusió per fer les coses que li agradaven i només volia estar estirat al llit, és quan va fer el clic i es va adonar que alguna cosa no anava bé.
La depressió va afectar més aspectes de la seva vida
En aquesta conversa amb la presentadora del Tot es mou, l’actor explica que arran de la depressió “va deixar de fer música perquè tenia pensaments intrusius i es jutjava moltíssim”. De fet, “la segona temporada gairebé no la va poder veure”. Per a ell va ser un xoc perquè només veia una persona fosca davant la reacció positiva de l’audiència que el felicitava per les escenes que havia fet. El seu cas és un testimoni més que posa sobre la taula la importància de la salut mental i com els personatges públics els visibilitzen.
