Jorge Javier Vázquez no aixeca el cap. Telecinco havia posat totes les seves esperances en El diario de Jorge, el nou programa de tarda amb el de Badalona al capdavant. L’audiència no els està acompanyant, ja que no passa del 7% de share i aquesta dada és bastant desastrosa. Tampoc no ajuda que a les xarxes socials l’estiguin criticant moltíssim, ja que descriuen l’espai com avorrit, antic i pesat. Molts esperaven que ell mateix es pronunciés al respecte i ho ha fet en la columna d’opinió que té a la revista Lecturas.
Què ha fet? En primer lloc, ha lamentat que en els últims dies hagi coincidit amb emissions importants dels Jocs Olímpics perquè creu que això l’ha perjudicat: “D’una manera malaltissa mirava contínuament a quina hora estaven programats, si començaven en punt i a quina hora acabaven. Però ja està, s’ha acabat Alcaraz i no coincidirem més. El meu programa tampoc no coincidirà més amb el futbol. Així que tenis i futbol, tanta pau us emporteu com descans deixeu”.
És conscient que encara no han acabat els Jocs, però queden pocs dies i reconeix que això el tranquil·litza perquè necessita treure’s aquesta competència de sobre: “Ho penso fredament i gairebé ho agraeixo, així podem anar rodant el programa i ajustant-lo. Així jo puc anar fent-me tranquil·lament amb la mecànica”.
Què ha dit Jorge Javier sobre els primers dies del nou programa?
En els primers dies d’emissió, molts han criticat que se’l veiés molt descol·locat a plató. Aquí, defensa que hi ha molts escenaris diferents i que necessita dies per habituar-s’hi. El primer dia, per exemple, confessa que estava “molt nerviós” en el primer programa: “Estava acceleradíssim i amb el cor disparat, feia anys que no tenia aquesta sensació“. Encara s’està fent amb el programa, però confia que anirà millorant: “Requereix temps, paciència i entusiasme”. De fet, creu que ho estan fent bé: “En una setmana hem progressat més que adequadament“.
Què ha demanat? Que la gent tingui paciència perquè fa molt poc que han començat: “Aquest programa de televisió diari neix amb vocació de permanència. Requereix temps per adquirir ànima, cor i vida”. En el programa d’aquest dimecres, per exemple, hi ha hagut un moment molt tens quan un dels convidats ha esclatat que es penedia d’haver-hi anat perquè no s’havia trobat amb el que creia: “Jo venia aquí per parlar d’emprenedoria i no per a això”.
