El Hormiguero ha preparat moltíssims experiments al llarg dels seus 19 anys d’història. En la secció de ciència que presenta el Jorge Marron, l’hem vist arriscar-se i també deixar els teleespectadors amb la boca oberta. Alguns dels exemples més vistosos? El del tornado de foc, quan van crear un remolí de flames amb una estructura circular amb ventiladors. En aquest, havien de crear una columna d’aire en rotació i cremar el centre per obtenir un vòrtex de foc taronja i perfecte. També era molt visual el de la pasta viral per a elefants XXL, quan provocaven una reacció amb peròxid d’hidrogen, detergent i catalitzador que creava una explosió d’escuma que va inundar mig plató de molts colors.
Hi han construït una bobina de corrent casolana, s’ha fet combustió de substàncies que creaven un foc fred, s’ha explotat farina amb pols suspesa… Però no tot ha anat bé. L’equip passa molts dies fent prova rere prova de l’experiment en qüestió per veure si realment és factible que acabi sortint bé en directe, cosa que acostuma a passar gairebé sempre. Ara bé, també hi ha hagut cops de grans fail en els quals no ha acabat sortint. Un d’ells, gairebé acaba sent un incident que podria haver estat mortal si fem cas a l’anècdota que ha tret a la llum el Pablo Motos.
Tots els detalls del fort ensurt que van viure a El Hormiguero
En una de les primeres temporades del programa de les formigues, tot l’equip va espantar-se de valent perquè havien de fer un experiment amb trossos de suro blanc que van acabar volant pels aires. Pablo Motos i Marron podrien haver mort per asfíxia en directe, han dit ara, ja que la cosa no va anar bé: “Gairebé morim, literalment”.
En aquella ocasió estaven presentant una secció en què oferien una mena de guia de supervivència en casos extrems. La idea era que donessin consells als teleespectadors per poder sobreviure a una allau de neu. El problema és que no va anar bé i podrien haver mort. Tots dos van entrar a una peixera que van omplir de milers de trossets d’aquest material que, a simple vista, podia semblar neu. Sí que ho havien assajat, però amb mig camió i no amb un sencer.
“Ho estàvem passant molt malament, la diversió havia quedat enrere. El Marron estava vomitant i jo no sabia on era la sortida… Tots dos vam veure la nostra vida passar, la veritat”, ha reconegut ara, uns quants anys després. I és que va haver-hi un segon en què s’haurien mirat als ulls amb autèntic terror: “Tots dos vam dir-nos amb la mirada que ja estava, que era allà i que tot s’acabava”.
La sensació de veure que s’estaven ofegant en directe va ser realment traumàtica i ambdós haurien tingut alguna seqüència psicològica: “No ens ho vam dir en aquell moment, però és curiós perquè tots dos vam tenir malsons amb el tema després”. Afortunadament per a ells, van poder sortir de la peixera i tot va quedar en un ensurt. Una història que demostra que, moltes vegades, se’ls hi han anat de les mans les idees de bomber que hi ha darrere d’aquests experiments.
