Aquí no hay quien viva sempre serà considerada com una de les sèries més exitoses de la televisió espanyola, una ficció que va crear escola. Aquest dimecres, una de les actrius que va participar-hi ha recordat el seu pas per allà. Com va ser la seva experiència a l’èxit d’Antena 3? Ens referim a Laura Pamplona, qui enamorés uns quants companys a través del seu personatge de la jove Alicia. L’han convidat al plató de Yas verano, on ha repassat la seva trajectòria i també ha revelat que la feina en aquella sèrie no va ser tan fàcil com podia semblar des de fora.
L’alacantina sempre recordarà “amb molta estima” aquella experiència a Aquí no hay quien viva, ja que considera que ha d’estar agraïda per l’oportunitat i la finestra que va donar-li: “Va ser molt maco i divertit estar allà”. Ara bé, tenia tants capítols que els rodatges es feien maratonians: “No ho negaré, era bastant forta la manera de gravar que teníem… ens hi estàvem moltíssimes hores“. Els guionistes no s’aturaven ni un moment, ja que havien d’escriure al mateix temps en què ells gravaven: “Havien d’escriure el capítol per a l’endemà mateix”.
I ells, com que tenien tantes escenes, doncs havien d’estudiar moltíssim: “T’aprenies els papers com podies… O et quedaves a dormir fins tard o te’ls aprenies al cotxe. Els meus últims mesos van ser així, molt i molt durs“. Era una feina molt exigent a la que havia de dedicar pràcticament tot el dia, ja que explica que la passaven a buscar a les set del matí i no tornava a casa fins a les deu de la nit moltes vegades.
L’èxit d’Aquí no hay quien viva, una poma enverinada per als seus actors
La presentadora, davant d’aquesta afirmació, ha volgut interessar-se sobre la salut mental de l’actriu i també dels seus companys. No els passava factura aquesta exigència i dedicació completa? “Doncs sí, ens va passar factura a tots. Agafaves una grip i era quatre vegades més forta del normal”. A més a més, hi havia casos en què els problemes anaven més enllà: “Hi havia gent amb ansietat perquè tot allò et passa factura, no descanses i tens molt estrès“.
No era fàcil tampoc veure que la sèrie triomfava tant, ja que això suposava un estrès extra que havien de saber gestionar i no era sempre fàcil: “A vegades era una mica atabalant, ja que no et permetia fer la teva vida normal. No podies agafar el metro, per exemple… I allò era un estrès“. En fer memòria, li ha vingut al cap una vegada en què una persona la va reconèixer quan ella estava amb el seu marit tranquil·lament: “Tot el vagó va començar a cantar la cançó de la sèrie. I diràs, que divertit! Però no, hi ha un moment en el qual sents que has de recloure’t una mica”.
Treballar en una ficció de bona audiència sempre és bo per als actors, ja que els permet poder presumir d’experiència exitosa al currículum i la gent comença a reconeixer-los pel carrer. Ara bé, mentre dura el rodatge no sempre gaudeixen tant, si fem cas d’aquestes declaracions que ha concedit l’intèrpret.
