Harry d’Anglaterra ha tornat a sincerar-se en una entrevista amb Oprah Winfrey. Junts han creat un documental per a Apple TV sobre salut mental que compta amb diferents testimonis. El més cridaner, però, és el del mateix príncep. En aquesta conversa, reconeix que ha hagut d’acudir a teràpia durant molts anys per tots els problemes que li va generar la tràgica mort de la mare: “Tenia por quan vaig anar a teràpia per primer cop. A més a més, no estava gens motivat tenint en compte en l’ambient en el que vivia… A palau és millor quedar-te callat“.
L’accident de Diana de Gal·les va capgirar la seva vida quan Harry només tenia 12 anys: “No volia pensar en ella perquè em posava trist. Vaig decidir no parlar d’això i a la meva família ningú no en parlava. Va ser complicat perquè estava trencat per dins i havia de posar-me el vestit i la corbata en els actes oficials mentre feia veure que no passa res. En aquells anys vaig patir molts atacs de pànic, era un malson. Cada cop que veia una càmera començava a suar. Les festes es van convertir en la meva via d’escapatòria. Estava disposat a beure, a prendre drogues, a intentar fer les coses que no em fessin sentir com em sentia. No bevia de dilluns a divendres, però en un dia bevia tot el que hauria begut en una setmana. I no ho feia per gaudir, sinó perquè intentava amagar alguna cosa”.
Una època complicada en la que no va comptar amb el suport de la família: “Vaig pensar que m’ajudarien, però sempre que treia el tema o demanava ajuda… Només rebia un silenci total. Van tapar totes les emocions que havia reprimit i vaig adonar-me que havia de parlar-ne o acabaria esclatant. Vaig conèixer a Meghan i em vaig adonar que hauria d’anar a teràpia per poder arreglar-me a mi mateix, perquè si no… perdria la dona amb qui volia passar la resta de la meva vida”.
“Mai no vaig processar el que va passar quan era un nen… No se’m va permetre parlar-ne i vaig estar vivint a dins d’una bombolla, atrapat a dins d’una institució i una mentalitat”, denuncia. Unes declaracions molt sinceres que revela per intentar conscienciar altres persones amb problemes d’infància que no han acabat d’acceptar-los.
