Llucià Ferrer: “Els catalans som una mica endogàmics i ens agraden les preguntes sobre casa nostra”

ENTREVISTA a un dels comunicadors catalans amb més èxit d'audiència

L’Atrapa’m si pots s’ha convertit en un dels grans descobriments de TV3. El concurs de preguntes està aconseguint una audiència increïble, en bona part gràcies a la simpatia i desimboltura de Llucià Ferrer (Manlleu, 1978). El presentador, a més a més, està triomfant a Flaixbac i està darrere de dos dels mornings shows amb més èxit de la ràdio, El matí i la mare que el va parir i El Fricandó matiner. El Món l’entrevista en un dels seus moments professionals més dolços i fructífers.

Comencem amb una mica de context, si et sembla. Els teus inicis en el món del periodisme van ser curiosos. Vas trucar a Ràdio Manlleu per dedicar una cançó a l’equip que havia fet guanyar la Lliga al Barça i això va fer tanta gràcia al locutor que et va acabar contractant! Com va ser això?

Aquesta és l’anècdota del Llucià. Un dia que el Barça va guanyar una lliga, vaig trucar a la ràdio del meu poble perquè feien el típic programa de truca i dedica una cançó. Jo vaig dedicar-ne una a la plantilla del Tenerife perquè el Barça havia guanyat la Lliga gràcies a la victòria del Tenerife en el seu partit contra el Reial Madrid. Li dec tot al Barça perquè, en definitiva, vaig acabar entrant a la ràdio gràcies a ser tan culer. La persona que feia aquest programa era en Jordi Armenteras, el periodista de RAC1. Li va fer gràcia la dedicatòria, vam començar a xerrar i quan li vaig dir que era de Manlleu em va convidar a la ràdio. Vaig agafar la bicicleta i vaig anar cap allà. I sí, aquell dia va néixer la història d’amor entre la ràdio i el Llucià. Vaig començar agafant el telèfon, fent de productor i al cap d’un temps vaig arribar a presentar aquell programa. Vaig aprendre moltíssim a la ràdio local.

Però tu eres jugador d’hoquei patins. Et vas convertir en una promesa i vas arribar a estar convocat per la selecció espanyola.

Sí, jugava amb el Manlleu i després em va fitxar el Voltregà. És veritat que vaig jugar a la selecció catalana i que, fins i tot, em van convocar a l’espanyola. En aquella època jo combinava els estudis amb la música i l’hoquei. No sabia per on acabaria tirant, però de seguida que vaig començar a la ràdio vaig adonar-me que havia de treballar en els mitjans de comunicació. A més a més que sempre havia estat un noi molt extravertit, la meva manera de ser acompanyava. A la classe sempre em deien que fes jo les presentacions orals… Vaig adonar-me de seguida que aquest seria el meu món.

No és un món fàcil, per això. I costa molt arribar lluny sense trobar-te amb enveges i dificultats.

Jo he estat una mica prematur perquè vaig començar en aquest món molt jove i la veritat és que m’ha anat tot molt ràpid i bé. Enveges hi ha a totes les professions, però des que vaig començar a treballar a Flaixbac que he estat molt feliç. La ràdio m’ha regalat els millors anys de la meva vida. Amb 19 anys estava fent ràdio per tota Catalunya, cosa que avui és més difícil. Però també perquè vaig voler dedicar-hi molts esforços i vaig perdre molts diners, cosa que ara els joves no estan tan disposats a fer. Les coses a la vida costen molt i hem de fer cas a allò que diuen de “qui bé sembra, bé cull”. Jo ho vaig fer, vaig treballar molt de temps perdent diners i havent de compaginar-ho amb la feina de DJ per poder sobreviure… A partir d’aquí em va sorgir l’oportunitat de fer El matí i la mare que el va parir durant quatre anys, que va triomfar molt, em vaig inventar El Fricandó Matiner que va triomfar encara més… I a partir d’aquí he anat fent la meva carrera a la ràdio fins que vaig ficar la meva primera pota a televisió i vaig veure que, per sort, ho feia bé i podia treballar a televisió també. 

Llucià Ferrer, al capdavant de l’Atrapa’m si pots / Cedida

Podem dir que has creat morning shows molt exitosos. T’has plantejat crear-ne més o has deixat enrere aquesta etapa?

Jo sempre he estat un cul inquiet i m’he anat inventant diferents formats. El Fricandó va marcar una època i una manera de fer que encara avui dia molts mornings tenen una mica aquesta estructura i, fins i tot, coses que feia jo llavors. Que potser estaria bé que ens anéssim renovant tots una mica… Però sí, farà ara tres temporades em vaig inventar el format del Vermut amb Llucià Ferrer en el que faig el programa des de les terrasses d’hotels de Barcelona amb famosos i públic. Ho estem petant una barbaritat després de tres temporades i és un programa senzill i efectiu amb el meu to i que funciona molt bé. En el seu dia vam crear un format i una manera de fer, però després d’aquest en vindrà un altre segur. 

Què passaria als mitjans de comunicació en una hipotètica Catalunya independent? Creus que canviaria molt la cosa o que seguiria tot més o menys igual?

Crec que els mitjans de comunicació catalans gaudeixen d’una salut molt bona. La ràdio en català mai no s’havia sentit tant, tenim diaris digitals amb moltíssims seguidors cada dia… En un hipotètic país independent, que no sé si l’acabarem veient o no, crec que continuaríem gaudint d’aquesta salut perquè a Catalunya tenim periodistes i comunicadors molt bons. A més a més, que tenim una manera d’informar, com en els telenotícies de TV3, que agradaria tenir a moltes altres cadenes. Crec que hem d’estar orgullosos de la nostra manera de fer i comunicar i que, siguem independents o no, som una referència.

I parlem de l’exitàs de l’Atrapa’m si pots, perquè esteu fent unes audiències de rècord. Entreteniu i permeteu veure la televisió amb la família, el que no passa gaire a TV3.

Jo estic parat perquè no hi ha dia que no em pari algun pare amb el seu fill i em diguin que són fans de l’Atrapa’m. Em trobo gent que podria ser la meva tieta, la meva àvia… que són fans! El programa ha aconseguit una cosa que crec que és molt difícil, que és que agradi a un target molt ampli i això costa moltíssim. Avui dia és molt difícil poder seure al sofà amb el teu fill i que ell digui que fan l’Atrapa’m i que vol que respongueu les preguntes junts. Això és molt guai perquè, a més a més, és un programa que t’aporta culturalment i que et permet conèixer coses i refrescar la memòria. A la gent gran els va molt bé també, perquè fan anar el coco i exercitar la neurona que ens queda. Ens fa treballar una mica i ens ho fa passar bé. És un programa en el qual l’èxit radica en la seva senzillesa. Són proves molt senzilles i efectives. I, com a exclusiva, et diré que estem preparant proves noves de cara a la pròxima temporada que seran la bomba. Ens renovem en la nova temporada de l’Atrapa’m i seran proves superdivertides que no perdran l’essència del programa. Encara ens atraparà més a tots. 

En Llucià fa broma en el plató de l’Atrapa’m / Cedida

És un programa divertit i a tu des de casa se’t veu pletòric.

Jo m’ho passo molt bé i m’agrada molt interactuar amb els concursants. La gent que em coneix sap que el Llucià de l’Atrapa’m sóc 100% jo. Quan faig conyes amb ells és perquè sóc així. Crec que hi ajuda molt que hi hagi un presentador que no és protagonista, però que té un to agradable. Hem trobat bé l’equilibri gràcies a l’equip tan bo que hi ha darrere. És un concurs que pot tenir una llarga vida si ens respecta l’audiència.

Quines creus que són les preguntes que agraden més?

Als catalans ens agraden molt les preguntes d’aquí. Hi ha altres formats de l’Atrapa’m al País Basc, a València en els que fan més xou i fan preguntes més humorístiques i de la premsa del cor. Aquí no toquem amb qui s’ha casat el George Clooney, per exemple, ens agraden les coses d’aquí. Els catalans som una mica endogàmics i ens agrada saber i repassar coses de la nostra cultura, de casa nostra.

Feu especials amb nens com a concursants, però et faria gràcia fer-ne un amb polítics?

Em faria gràcia que vinguessin polítics, esportistes, actors i actrius… És una carta que tenim guardada, però tenim una gran demanda de gent que vol venir a participar i aquests programes especials, de moment, els dediquem als nens. Jo més que polítics, que ells ja tenen prou amb tot el que tenen, prefereixo que vinguin nens i nenes a passar-s’ho de conya perquè per ells és una experiència brutal. Vam començar a fer-ho com un experiment i la demanda ha estat tan alta que TV3 i Mediapro hem decidit fer-ne més de nens perquè funcionen molt bé. 

Llucià Ferrer, en un terrat amb bones vistes, confessa estar vivint un moment molt dolç / Cedida

Per què creus que hi ha pocs concursos així a TV3? Perquè realment funcionen.

Si mires les graelles de televisió fora, actualment estan saturades de concursos com Pasapalabra o Saber y Ganar. A TV3 hi ha hagut concursos com el Bocamoll o El gran dictat que han funcionat molt bé, així com també hi ha hagut autèntiques batzacades com el Tot o res que no va funcionar gens. No et sabria dir per què no en fan més a TV3, però crec que a vegades val més explotar l’Atrapa’m perquè ha caigut en gràcia i ha agradat. La pregunta és… Si hi ha un concurs i funciona, és necessari que n’hi hagi més? Si hi ha un i funciona, doncs no ho saturis. Ara bé, a Antena 3 els funciona combinar l’Ahora caigo, el Boom i el Pasapalabra. Qui sap si potser a TV3 podria tenir algun concurs més… Però, pel que fa al meu cas, si no ho saturen doncs millor que millor. 

Deies abans que et consideres un cul inquiet. Tens algun projecte nou en ment, llavors?

Doncs sí, estic treballant en un parell de formats de televisió de cara a l’estiu i en tinc un al calaix de ràdio… Però ara mateix estic en un moment molt dolç de la meva carrera i de la meva vida. Tinc un programa a Flaixbac que funciona molt bé, tinc un programa a TV3 que ho està petant, acabo de ser pare per segon cop i vull gaudir d’ells molt… Però és cert que en la nostra feina sempre has de pensar que algun dia acabarà el que estàs fent i què faràs després. Hi vaig pensant i vaig rumiant coses, però de moment vaig vivint el dia a dia perquè veig que això té un recorregut encara important a fer.

Nou comentari