Laura Rosel, sincera: dificultats a la ràdio, confinament i la mort de l’àvia

Laura Rosel ha estat una de les convidades d’Eloi Vila en Al Cotxe! d’aquest dilluns. La nova presentadora d’El matí de Catalunya Ràdio ha confessat com va viure el confinament, com han estat aquestes primeres setmanes al capdavant del programa i com li ha canviat la rutina. 

Ha deixat clar que no s’esperava el seu fitxatge, com tampoc l’adeu de Mònica Terribas: “Em vaig assabentar que marxava en antena, mentre esmorzava. No m’esperava gens que deixés el programa… I molt menys que el començaria a presentar jo. Recordo que em van trucar un dia de molta calor, durant l’estiu, mentre jo treballava a l’ordinador amb música de fons. Sempre he estat molt exigent amb mi mateixa, però ara més, perquè em fa molt respecte tenir aquesta responsabilitat de despertar i informar tantíssima gent cada dia. Els periodistes som missatgers que estem al servei de la ciutadania i no dels poderosos. Ara sento que tinc la llibertat absoluta per qüestionar totes les seves decisions, el que va ser una de les condicions per fitxar pel programa”.

 

 

Només té paraules maques per a Terribas: “No la substitueixo, només prenc el relleu. Ens ha ensenyat tant… És una de les millors periodistes que tenim. Ens ha obert tantes portes, especialment a les dones periodistes. Tot el que ha fet ella, mai no s’havia fet. És la millor. No seré mai ella”. Un canvi de feina que també implica un canvi de rutina: “Ara el despertador sona a les 03:50 h. És dur, perquè tinc son tot el dia. He passat a viure la vida amb son. Però vaja, he d’anar organitzant-me i adaptant-me a uns horaris nous. Aniré fent pujades i baixades. Però he agraït molt aquest canvi d’horari. Abans només podia estar amb les meves filles al matí abans d’anar a l’escola, una estoneta tan curta que de seguida se t’escapa. A la tarda ens trobàvem molt a faltar i ara ho estem gaudint molt, perquè podem anar a dormir juntes i els explico contes”.

 

 

El confinament va ser dur, amb dues nenes petites a casa: “Tenia moltíssima feina, elles a casa… Vaig viure molts moments de col·lapse, especialment a les nits, quan anaves a dormir i tenies la certesa que l’endemà seria un dia exactament igual que l’anterior, sense estar en contacte amb ningú, sense sortir al carrer, sense cap estímul nou. Era una mena de bucle. I, a més a més, intentar fer de mestre, intentar cuinar, intentar comprar…”. Pocs dies després de l’inici del confinament, la seva àvia materna va morir víctima del coronavirus: “El pitjor de tot plegat va ser que va morir pràcticament sola i que no la vam poder acomiadar. La vam enterrar tres mesos després… Per una altra banda, una tieta meva va estar ingressada a l’UCI molt greu i després va estar molts dies aïllada, sense el marit ni els fills. Tota aquesta situació ha passat factura a la meva família, com a tantes altres”. 

 

 

Una entrevista sincera que enganxava els teleespectadors, fidels al programa de l’Eloi. 

Nou comentari