Julia Otero ha visitat El Hormiguero per primer cop des que superés el càncer de còlon que la va tenir apartada de la ràdio durant uns mesos. Ara, una setmana després del seu retorn a les ones, ha volgut sincerar-se davant de Pablo Motos. En primer lloc, reconeixia estar “molt nerviosa” en saber que hauria de parlar del “lloc més negre i més terrible” en el que ha estat mai. Afortunadament, la periodista ha pogut superar la batalla contra el càncer. Ara bé, és conscient que fins d’aquí a cinc anys viurà “amb la incertesa” de no saber si se li reproduirà una altra vegada. Això sí, s’ha mostrat positiva en tot moment i ha destacat que d’aquesta experiència es queda amb haver après a gaudir de la vida.
Ha explicat com van informar-la del diagnòstic: “Vaig anar a fer-me una colonoscòpia rutinària i en despertar-me de l’anestèsia vaig adonar-me que els metges tenien una cara estranya. És un xoc traumàtic de tal magnitud que és molt difícil explicar-ho… Saps la frase de tremolar de por? Que jo pensava que era una llegenda urbana, però es pot tremolar de por. No pensen en la vida que has viscut, sinó que tens una melancolia futura. Penses en els teus fills, en els nets que potser no arribes a conèixer, la casa que t’estàs construint i que potser no arribes a veure. No em fa por la mort, em fa pena morir-me. I, òbviament, tens por a patir perquè el patiment és fotut. Un cop veuen que tens alguna cosa comencen les proves per saber l’abast del càncer i després… l’infern“.
“Quan et diagnostiquen càncer, et diuen que ets forta. Però no ho ets… simplement no et queda més remei que ser-ho. Has de ser conscient que pot tornar durant aquests quatre o cinc anys posteriors. La salut és provisional i has d’aprendre a viure amb aquesta provisionalitat. Qui demà té un accident o un infart, doncs no saps què passarà, per exemple. La vida, doncs, és provisional i te n’adones quan et donen el diagnòstic. Aquest és un spoiler del que és la vida i és bo que a vegades et recordin el final”, reflexionava Julia Otero.
I a partir d’aquí, ha volgut explicar una anècdota més o menys divertida. Un parell de dies abans de l’entrevista, la locutora agafava un taxi a Barcelona quan el conductor la reconeixia i li feia una petició curiosa: “Pot baixar-se la mascareta a veure com s’ha quedat?”, tot interessant-se sobre si realment s’havia aprimat molt amb la quimioteràpia. Julia Otero s’ho va prendre a broma, però reconeix que efectivament els malalts també s’enfronten a situacions morboses com aquestes.
