El Josep Cuní més íntim, a TV3: “No he estat prou a casa i m’he hagut d’enfrontar a converses familiars dures”

El periodista s'ha sincerat en el programa de l'Eloi Vila, qui ha aconseguit que mostri la seva cara més sincera

Josep Cuní ha estat l’últim entrevistat d’Al Cotxe! d’Eloi Vila, que ha aconseguit mostrar la cara més personal del periodista. El català s’ha mostrat transparent i ha contestat amb el cor a la mà a les preguntes més íntimes. S’ha qualificat de “temerari, treballador, autoexigent, emotiu, romàntic i sensible”. Una imatge que no acostuma a mostrar en públic, del que és conscient: “Sé que tinc una imatge associada al meu paper a la feina, però no sóc tan segur com mostro. A la vida em fan plorar infinitat de coses… De fet, hi ha hagut dues o tres vegades en les quals he plorat desconsoladament per situacions personals dures com la desaparició dels meus pares”.

No veia gaire els pares, tenint en compte que treballaven hores i hores a la peixateria familiar. Una dedicació a la feina que li van inculcar des de petit: “Recordo anar a l’escola des de molt petit i a l’estiu els ajudava a repartir el peix, volien que veiés com funcionava el món. Em van voler deixar clar que abans és l’obligació que la devoció, sempre havia d’avantposar les responsabilitats de la feina a tot allò que tingués a veure amb la vida personal i familiar”.

Una vida professional plena de feina i d’hores a plató que li han impedit passar gaire estona a casa amb els fills: “No he estat prou a casa, ho reconec. M’he perdut infinitat de coses dels fills i em sap greu, però crec que m’ha valgut la pena perquè m’ha recompensat a nivell laboral. No sé què és estar a l’atur i m’han trucat per projectes molt importants. Ara bé, això m’ha obligat a afrontar-me a converses familiars dures perquè saps que el que et diuen és cert i que ho diuen per ajudar-te. Pots fer molts propòsits d’esmena, però no sempre ets capaç de fer-ho perquè no he tingut la força de voluntat de dir que ja n’hi havia prou, de treballar”.

Un Josep Cuní que volien que no va voler quedar-se amb el negoci familiar: “No vaig voler dedicar-me a la peixateria per no haver de llevar-me a les 4 de la matinada cada dia i mira… He estat pràcticament tota la meva carrera matinant i llevant-me a les 4 també. La vida és així… A més a més sempre he estat temerari i he apurat molt. Perquè si vols fer una vida mínimament familiar, no pots anar a dormir a les vuit o a les nou, que és el que hauria de fer. Intento anar a dormir entre les nou i les deu, però molts dies acaba sent a quarts d’onze”.

La trajectòria professional de Josep Cuní és increïble. Ara bé, ell considera que ho podria haver fet millor: “Sóc una persona que em qüestiono permanentment, d’una manera una ica malaltissa. Sóc molt autoexigent i mai no estic satisfet ni m’agrada com faig ràdio o televisió”.

Una entrevista que ha entusiasmat l’audiència de TV3, que ha pogut conèixer una mica millor la faceta més personal d’un dels periodistes més exitosos del país.

Nou comentari