Josep Cuní ha estat l’últim entrevistat d’Al Cotxe! d’Eloi Vila, que ha aconseguit mostrar la cara més personal del periodista. El català s’ha mostrat transparent i ha contestat amb el cor a la mà a les preguntes més íntimes. S’ha qualificat de “temerari, treballador, autoexigent, emotiu, romàntic i sensible”. Una imatge que no acostuma a mostrar en públic, del que és conscient: “Sé que tinc una imatge associada al meu paper a la feina, però no sóc tan segur com mostro. A la vida em fan plorar infinitat de coses… De fet, hi ha hagut dues o tres vegades en les quals he plorat desconsoladament per situacions personals dures com la desaparició dels meus pares”.
No veia gaire els pares, tenint en compte que treballaven hores i hores a la peixateria familiar. Una dedicació a la feina que li van inculcar des de petit: “Recordo anar a l’escola des de molt petit i a l’estiu els ajudava a repartir el peix, volien que veiés com funcionava el món. Em van voler deixar clar que abans és l’obligació que la devoció, sempre havia d’avantposar les responsabilitats de la feina a tot allò que tingués a veure amb la vida personal i familiar”.
Una vida professional plena de feina i d’hores a plató que li han impedit passar gaire estona a casa amb els fills: “No he estat prou a casa, ho reconec. M’he perdut infinitat de coses dels fills i em sap greu, però crec que m’ha valgut la pena perquè m’ha recompensat a nivell laboral. No sé què és estar a l’atur i m’han trucat per projectes molt importants. Ara bé, això m’ha obligat a afrontar-me a converses familiars dures perquè saps que el que et diuen és cert i que ho diuen per ajudar-te. Pots fer molts propòsits d’esmena, però no sempre ets capaç de fer-ho perquè no he tingut la força de voluntat de dir que ja n’hi havia prou, de treballar”.
Un Josep Cuní que volien que no va voler quedar-se amb el negoci familiar: “No vaig voler dedicar-me a la peixateria per no haver de llevar-me a les 4 de la matinada cada dia i mira… He estat pràcticament tota la meva carrera matinant i llevant-me a les 4 també. La vida és així… A més a més sempre he estat temerari i he apurat molt. Perquè si vols fer una vida mínimament familiar, no pots anar a dormir a les vuit o a les nou, que és el que hauria de fer. Intento anar a dormir entre les nou i les deu, però molts dies acaba sent a quarts d’onze”.
La trajectòria professional de Josep Cuní és increïble. Ara bé, ell considera que ho podria haver fet millor: “Sóc una persona que em qüestiono permanentment, d’una manera una ica malaltissa. Sóc molt autoexigent i mai no estic satisfet ni m’agrada com faig ràdio o televisió”.
Una entrevista que ha entusiasmat l’audiència de TV3, que ha pogut conèixer una mica millor la faceta més personal d’un dels periodistes més exitosos del país.
