El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
La confessió més vergonyosa de Jorge Javier: “M’agrada Jiménez Losantos”
  • CA

Jorge Javier Vázquez s’ha sincerat en la columna de ‘Lecturas‘ sobre un nou hàbit que reconeix que el fa sentir molta vergonya. Comparteix amb els seguidors tota mena de reflexions, però també aspectes del seu dia a dia perquè el coneguin millor. L’últim? Confessar que mentre dina sempre veu vídeos de Youtube de la televisió argentina i escoltant el programa de Federico Jiménez Losantos: “He de confessar -i em costa fer-ho- que últimament m’he enganxat a una cosa que, fins i tot em fa vergonya dir-ho en públic. Em passo hores mortes escoltant Federico Jiménez Losantos. No el seu programa a esRadio, no. A ell. Em sobren absolutament tots els seus col·laboradors. No els necessita”.

“Escoltar-lo m’entreté perquè és com posar-te al dia de les coses que passen en el país que vivim els dos però que jo no reconec. És com que et parlen de persones que coneixes, com Pedro Sánchez o Pablo Iglesias o Casado, però d’una forma com que no els coneguessis. Perquè el que ell explica no té res a veure amb el que tu imagines, intueixes, penses o passa en realitat. És un univers diferent. Els protagonistes de les xerrades de Federico són els mateixos que per a la resta d’espanyols, però no tenen res a veure amb una dimensió més o menys quotidiana. El seu prisma els deforma i els converteix en altres persones, per això enganxa”, explica. 

Jorge Javier Vázquez a ‘Sálvame’ / Telecinco 

Considera que sentir la seva opinió enganxa perquè ho ven com si fos una novel·la hiperbòlica i exagerada: “Una cosa és que facin fora Cayetana Álvarez de Toledo i una altra sentir Federico explicar per què ho han fet. És tot tan ciència-ficció que et passa com amb els ovnis, que acabes preguntant-te si hi haurà alguna cosa de debò. Federico és una barreja explosiva de Nostradamus, el polígraf de Conchita i aquella vella boja que a les nits reparteix espines de peix als gats”. 

Jiménez Losantos critica Jorge Javier sempre que té ocasió, però queda clar que al català li és igual: “No em podria enfadar amb ell perquè quan parla de mi és com si parlés d’una altra persona”. 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa