El Món
Isabel Gemio sorprèn en lamentar públicament que ningú no la contracti

Isabel Gemio ha estat una de les periodistes amb més repercussió mediàtica, una locutora amb 40 anys de carrera que l’avalen com una de les professionals amb més experiència. Darrerament no se l’ha vist gaire, per no dir pràcticament res. Actualment, està centrada en la seva fundació benèfica, la que investiga sobre malalties minoritàries com la que pateix el seu fill. Feia molt que se la veia en públic, però aquest dijous ha acudit a una estrena per donar suport a la seva amiga, la cantant Tamara. Ha estat aquí quan els reporters d’Europa Press han aprofitat per preguntar-li com està. La sorpresa? Que lamentés públicament que ningú no li doni feina.

“Jo ara estic molt bé, però no precisament treballant… doncs no. Ara mateix estic prioritzant les coses que més m’importen. Dius que he deixat la ràdio i la televisió? Potser és la ràdio i la televisió els qui m’han deixat a mi. Jo tampoc no m’ocupo de buscar i produir, em fa mandra perquè he treballat durant 40 anys en unes condicions meravelloses. No trobo a faltar aquest món, sobretot el fet d’estar a sota el focus. No vull tornar-hi només perquè parlin de mi. És cert que a vegades trobo a faltar la meva professió perquè m’apassiona, però ara prefereixo estar centrada en viure perquè la vida passa molt ràpidament. Crec que el meu èxit és que he treballat molts anys i que he tingut aquesta sort i aquest privilegi. No em puc queixar, només puc mirar enrere amb gratitud”, reconeix.

Explica que el seu fill està més o menys bé, que està enamorat i feliç: “Ha passat una etapa difícil, però ja està millor. Ell continua tenint por al coronavirus, però li dic que ha de continuar vivint perquè la vida passa i has d’arriscar-te. Ara diuen que potser ve una altra onada i això, mentalment, és horrible. Continuo cuidant-me perquè tinc por. Potser a mi no em passa res, però no el vull contagiar. A les altres mares que estan en aquesta situació els hi aconsellaria que demanin ajuda, perquè ningú no és prou fort per aguantar-ho tot. Demanar ajuda a un psicòleg és una bona idea”.

Isabel Gemio, en una de les darreres aparicions públiques - Instagram
Isabel Gemio, en una de les darreres aparicions públiques | Instagram

Isabel Gemio reflexiona sobre la mort

Isabel Gemio està espantada per una nova onada de coronavirus, ja que el seu fill forma part del col·lectiu de risc. També afectaria molt la seva fundació, la que ha patit al llarg d’aquests dos anys de pandèmia: “Han estat dos anys molt durs perquè ara tot és coronavirus i totes les ajudes van dirigides a aquesta malaltia. Moltes investigacions científiques s’han paralitzat i nosaltres, de fet, també hem hagut de suspendre molts projectes. Ha estat molt trist, ja que ha estat una aturada terrible”.

“El que hem de tenir en compte és que la mort i les malalties estan allà i que el més important és donar estima als altres”, deixa anar la icònica periodista. Arran d’això, la reportera li preguntava sobre la mort de Jesús Mariñas, que perdia la vida per culpa del càncer el passat divendres. Tothom l’ha posat pels núvols, el que a ella li fa ràbia perquè considera que hi ha molta falsedat darrere: “Jo tinc records bons i dolents amb ell, no faré com tothom i només diré coses bones. No m’agrada tota la parafernàlia que hi ha al voltant de la mort. Al final, els tanatoris multitudinaris acaben sent un acte social i no ho entenc. Moltes vegades veus que va gent que no eren amics ni res i parlen genial un cop moren… Jo estic molt a favor de marxar amb un comiat íntim, la veritat. Ara bé, prefereixo no pensar-hi perquè si ho he de pensar… Ho tinc present, això sí”.

Nou comentari

Comparteix