El 2020 ha estat un any complicat, però també ha deixat moments a recordar per sempre. Edu Soto, per exemple, es convertia en pare el passat mes de juny i també ha estrenat una obra de teatre escrita per ell mateix. El còmic català es troba de promoció de Post! i és per això que ha concedit una entrevista a El Mundo per fer balanç dels últims mesos.
El de Marató, que va guanyar fama de la mà de Buenafuente gràcies al seu paper d’El Neng, lluita per guanyar-se la vida en el teatre en un any negre per a la cultura: “El virus ha portat una emotivitat extra i una consciència col·lectiva que ens trobem en moments difícils. Ara bé, no confirmo massa en què, quan tot això acabi, li donem la volta a la nostra societat perquè sigui menys egoista. El problema ve des de dalt, perquè els polítics no s’impliquen en donar suport a aquest missatge. No hi ha una voluntat real de fer bé les coses. Si veus que els teus líders són incapaços d’actuar de manera unida i sense crispació davant d’un enemic comú… Amb un exemple tan lamentable com el dels nostres polítics, així ens va”.
El còmic deixa clar que s’ha sentit desemparat artísticament, ja que des d’Espanya no es dona el suport necessari als intèrprets: “Molt poques vegades m’he vist en la situació de sentir que algú em dona plena confiança. Els projectes de televisió si no estan contrastats i són d’èxit a França, Anglaterra i 20 països més, no es fan. Jo he tret projectes personals, però tots sense diners ni productora darrera. Et ves desemparat per poder fer alguna cosa nostra, sempre estàs copiant i dient el que et diu un senyor de fora d’Espanya”.
La seva carrera ha estat llarga i exitosa, però va començar en el món del teatre de casualitat: “Vaig repetir curs i com que trobava a faltar els meus amics, vaig apuntar-me a teatre amb ells per poder veure’ls. No treia bones notes i era molt frustrant sentir que no servia per a res. No m’agradava res, no aconseguia aprovar i no sabia què fer a la vida. Vaig arribar a creure que era un fracassat i durant molt de temps m’atabalava pensar com em guanyaria la vida”.
Una entrevista sincera del de Mataró, que encara el 2021 amb esperança i il·lusió.
