Verónica Echegui va perdre la vida el passat 24 d’agost, una mort inesperada als 42 anys que va deixar orfe tot el món del cinema. L’actriu patia càncer des de feia temps i havia hagut de ser ingressada diverses vegades, però pràcticament ningú no sabia que estava malalta. Un dels seus principals suports, però, havia estat Álex García. L’intèrpret, que va ser la seva parella durant 12 anys, ha trencat el seu silenci després de la mort de l’ex. Totalment devastat, s’ha sincerat en una carta que el seu representant ha enviat a El País.
Ell ha estat el seu gran amor, un actor que ha recordat alguns dels moments més macos que van viure junts: “Fara frica! ens cridaven mentre els nostres peus plens de fang volaven enmig d’aquella tempesta a Romania. Ens miraven tots amb el mateix amor que despreníem perquè l’amor atrau l’amor i així sempre era amb tu“.
“M’ensenyaves que tots érem aquella arrel, de l’amor i la foscor. Que tots som un, l’arbre, l’onada, el teu pare i la formiga que puja per la paret del dormitori a l’estiu. Tu mai no vas ser actriu, vas ser canal i altaveu dels cors adormits d’aquesta terra als que donaves veu, els teus dolors i totes les vivències més enllà d’aquest planeta a vegades tan dual. Per això els teus personatges són universals, perquè són un i tu ho eres tot“, engega.
Álex García s’acomiada de Verónica Echegui en una carta dolorosa
Álex García reconeix que ha vist patir molt la Verónica, però que sempre va intentar obviar-ho: “Em deies, libèl·lula, que aquí es pateix molt i no entenies per què. Només l’art t’ha ajudat sempre a sanar aquesta pregunta sense resposta”. Ara que l’ha perdut, estaria rebent molts missatges de condol: “Has hagut de marxar perquè una onada d’amor recorregués Espanya i perquè aquesta professió, a vegades tan ingrata, es posés d’acord en alguna cosa i perquè el meu mòbil explotés d’amor“.
El seu desig? Que aquesta onada d’amor apagui tots els informatius del món: “Els meus ulls han plorat, Vero, han plorat molt en els últims dies… i també els meus peus han ballat sense pensar i t’he vist submergir-te en aquest oceà immens que ara tic endavant“.
“T’he vist volar lliure i feliç com tantes vegades havíem parlat… i ballar lliure, finalment. La teva partida m’ha recordat milions de moments com aquell dia a Romania. L’endemà ens preguntàvem què significava la frase, sense por significava. I així continuaré el teu llegat preciós, Vero. Sense por, descalç i amb amor“, diu en un escrit que reflecteix com l’ha estimat i com pateix ara que no la té al costat.
