Sol Villanueva va ser una de les cares visibles dels informatius de Telecinco durant gairebé una dècada, però els teleespectadors van deixar de veure-la i ara se sap que travessa, des de fa sis anys, un problema de salut molt greu. La periodista ha reaparegut a televisió en una entrevista molt impactant a Fiesta, el programa d’Emma García, en el qual ha reconegut que ha arribat a estar 16 mesos ingressada a l’hospital: “Sentia aquell llit de l’UCI com la meva tomba”.
Els metges l’han diagnosticat amb la síndrome de Guillain-Barré, un trastorn neurològic greu que provoca que el sistema immunitari del malalt ataqui els nervis perifèrics. Es tracta d’una malaltia rara, complexa i difícil de detectar que apareix sense cap mena d’avís previ. Han passat sis anys des que li donessin aquest diagnòstic, el que va arribar després de moltes proves. En el seu cas, el primer senyal que alguna cosa no anava bé va arribar quan va adonar-se que no podia aixecar-se del llit: “No podia moure’m, de sobte, i van haver d’ingressar-me a l’UCI. Només tenia mobilitat al dit gros del peu, no en tenia ni a la cara ni a la resta del cos“.
La malaltia rara que ha patit Sol Villanueva
Durant un mes i mig, va haver d’estar ingressada a l’UCI d’un hospital de Riad i aquella experiència va ser un infern: “Creia que no sortiria d’allà i és que, a més a més, era plena pandèmia. Vaig arribar a demanar que em traguessin la televisió perquè jo estava amb la meva guerra”. Quan van poder traslladar-la al centre hospitalari de Toledo, tot va canviar. Allà s’hi estaria setze mesos més ingressada, ja que la rehabilitació era llarga i “extenuant”: “Va ser la mort i la resurrecció posterior“.
No pot parlar de cura, ja que l’únic tractament existent contra aquesta síndrome és l’estimulació del sistema immunitari. El seu no ha estat un camí fàcil, fins al punt que va estar cinc mesos sense poder ni tan sols parlar. Què creu que l’ha salvat? Curiosament, l’actitud positiva i l’esperança: “El dia que el zelador em va posar dempeus i vaig adonar-me que m’aguantava dreta, vaig estar plorant molts minuts perquè no m’ho creia“.
Sol Villanueva ha escrit tota aquesta història de superació en un llibre, però ha volgut confessar com ho ha viscut també en aquesta entrevista emotiva amb la qual pretén visibilitzar una malaltia rara que et canvia la vida de sobte i de manera dràstica. Ara es mostra molt recuperada, afortunadament, un cant a l’esperança que també ha volgut compartir com a gest cap a altres malalts que no vegin la llum al final del túnel.
