Silvia Marsó ha explotat la faceta d’actriu i no fa més que reinventar-se per continuar present en el focus mediàtic. Aquest cap de setmana debuta en el món de la música com a vocalista d’una banda a qui ha conegut a través d’amics en comú. Després d’aquest primer recital, deixa caure que està previst marxar de gira. Es tracta d’un concert teatralitzat que diuen que transita per la poesia de Federico García Lorca, el blues i la cultura de la música negra.
Les bones notícies professionals es multipliquen per a la barcelonina, que no té temps per a res perquè també està produint l’espectacle. Per tal de celebrar el seu retorn a la primera línia, ha concedit una entrevista a El Español en la que assegura que ha rebutjat ofertes de feina molt estranyes: “Durant diversos mesos he rebutjat feines, propostes amoroses de milionàries i xecs importants de cadenes privades perquè m’ho podia permetre, però ara he decidit fer el pas endavant. Aquesta és una banda de blues i en aquests moments necessitava fer quelcom que no tingués relació amb les meves arrels. En aquests moments soc incapaç de fer un paper dramàtic perquè estic immersa en un procés molt dolorós“.
A què es refereix l’intèrpret? Silvia Marsó ha reconegut que encara està de dol per la mort de la mare: “Han passat molts mesos, però continuo malament perquè han estat moments molt difícils i tristos com els de qualsevol persona que estima la seva mare. Davant d’una pèrdua així sempre hi ha un abans i un després perquè perdre una mare és espantós”.
Silvia Marsó arrisca com a cantant després de molts anys en el teatre
Sobre la seva vida privada també ha assegurat que tenir un fill la va canviar totalment. Del noi no se sap gaire cosa, el que sobta tenint en compte la fama de l’actriu: “Sempre m’ha demanat que no parli d’ell perquè vol mantenir-se allunyat d’aquest món. Ara està acabant una carrera universitària, ell és més de ciències i no tan versàtil com la mare”.
Silvia Marsó arrisca amb una faceta interpretativa nova, la que confia que vagi bé: “Tot em costa molt i m’esforço moltíssim. Estic produint i arriscant, el que faig perquè sento la necessitat d’evolucionar i provar coses noves. No he tingut fracassos molt grans, però sí que he fet coses pitjors amb errors que he corregit i que m’han ensenyat a aprendre”.
L’any vinent farà 60 anys, el que no li preocupa perquè confia que les dones més madures tinguin espai en el cinema: “No hem de tirar la tovallola encara que en el món audiovisual espanyol no hi hagi molts personatges interessants per a persones més grans dels cinquanta. Tenim moltes coses a explicar i hem de tenir en compte que les consumidores més importants de la cultura tenen més de quaranta anys”.
