Pastora Soler va tocar el cel en el món de la música gràcies a èxits com Quédate conmigo, però el desembre del 2014 va deixar els fans glaçats quan va anunciar que necessitava retirar-se temporalment dels escenaris. La culpa la tenia el pànic escènic que va desenvolupar, sorprenentment, després d’anys cantant davant de milers de persones. Aquell no va ser un moment fàcil per a ella, tal com descriu ara en un llibre que ha escrit amb la mà al cor i un puny a l’estómac. Després de tres anys tractant-se, va decidir que tornaria a actuar i no ha estat fins ara que hem conegut més detalls d’aquella època tan fosca en la seva vida.
A Cuando se apagan las luces, aparecen las estrellas (HarperCollins), l’artista tracta especialment aquell moment de sentir-se al pou per culpa dels atacs de pànic constants que patia per llavors. La revista Diez Minutos ha parlat amb ella sobre el tema en una entrevista que ha servit per conèixer més detalls sobre el procés de despullar-se que ha fet en aquest escrit.
Reconeix que “no ha estat fàcil” recopilar tots els detalls d’aquella etapa i confessa que, la part que més mal li ha fet de posar-ho per escrit, ha estat adonar-se del patiment que va causar a la seva família: “Els moments traumàtics ja estan superats, però formaran part de mi sempre“. Amb aquest llibre intenta mantenir-se en alerta precisament “per no tornar allà“.
Les confessions més dures de Pastora Soler en un llibre sobre l’època més fosca
Pastora Soler ha tret a la llum, per exemple, que no va ajudar-la el fet de tenir un mànager que es mofava d’ella pel seu pes: “Em deia que estava grassa i que havia d’operar-me el nas… Ara miro enrere i em sento orgullosa d’haver lluitat pel camí que jo sentia”. La retirada va servir-li molt per aturar-se i reflexionar sobre tot el que vivia i tot el que li feia mal. Un dels seus problemes principals en aquella època era l’autoexigència “tan brutal” que tenia amb si mateixa: “Ni tan sols reia perquè no volia forçar la veu i aquesta obsessió va anar augmentant, sobretot perquè va sumar-s’hi l’estrès d’Eurovisió. Vaig acabar col·lapsant“.
Abans vivia obsessionada per la faceta de cantant, però ara no es permet fer-ho perquè sap que podria tornar a acabar malament: “Ara prioritzo la persona abans que la cantant, visc la meva professió d’una altra manera i em permeto gaudir. Ara soc una mare que tinc una feina que m’encanta“.
Pastora Soler és mare de dues filles i, com a tal, vol deixar-les clar que no és sa deixar-se influir per la pressió estètica que encara hi ha sobre les dones: “Encara no sé ben bé com fer-ho, però intento donar-les fortalesa i educar-les amb què no necessitem ser perfectes”. Sobre la seva vida privada, també ha parlat de la relació amb el Francis. La cantant fa més de 20 anys que surt amb ell, amb qui diu tenir una confiança brutal: “Necessites alguna cosa més que papallones a l’estómac. Nosaltres no parem, no ho fem tot junts i així tenim temps de trobar-nos a faltar”.
De moment, la Pastora Soler se sent amb forces de continuar en el món de la música i confia que encara li quedi molt camí per recórrer a la professió: “La mort del meu pare, el 2020, va ser el dolor més gran de la meva vida i vaig haver d’aixecar-me. Professionalment, crec que podria superar-ho tot. Continuaré cantant fins que la veu m’ho permeti i, quan digui prou, marxaré d’una manera molt natural”.
