Oriol Nolis va ser la cara visible del telenotícies de TVE durant molt de temps, fins que van oferir-li passar a ser el director de RTVE Catalunya. Des d’aquesta posició ha aprofitat per escriure La fragilidad de todo esto, una novel·la inspirada en la mort de la mare en la que també parla sobre l’homosexualitat. Per tal de promocionar-la, ha concedit una entrevista a El Mundo en què dona detalls de totes dues coses.
El presentador barceloní es refereix a si mateix en el llibre a través d’un alter ego, el que considera que l’ha ajudat a fer les paus amb les parts més importants de la seva biografia. La mort de la mare el va colpir i va voler honrar-la en un escrit en el que lamenta que encara no estiguem preparats per a aquest moment tràgic: “Parlem molt poc sobre el tema i crec que vivim la vida com si això no hagués de passar, tot i ser conscients que ho farà. El problema és que després arriba el moment i nosaltres no tenim les eines necessàries per encaixar-ho”.
Per una altra banda, el periodista també ha parlat sobre la professió. De fet, ha lamentat que la fama vingui acompanyada, moltes vegades, de problemes: “Que la gent et conegui no té cap mena d’interès en mi i crec que ho he demostrat, ja que he estat dels pocs que he decidit deixar de presentar el telenotícies i apartar-me de la primera línia en el moment en què estava més amunt. Ara que sóc director de RTVE a Catalunya la meva vida s’ha complicat, el que m’agrada perquè a mi mai no m’han agradat els camins senzills”.
Oriol Nolís parla de l’homosexualitat que mai no ha amagat
L’Oriol Nolís mai no ha ocultat que és homosexual, una orientació sexual que vol clamar als quatre vents perquè considera que fer-ho “té part d’exorcisme i de teràpia”: “Jo he intentat viure la vida com la viuria si m’agradessin les dones en comptes dels homes. És cert que hi ha vegades en què has de tenir una actitud vigilant, combativa i activista per canviar la realitat. El millor activisme és aquell que practiques la normalitat en tot moment i en tots els contexts, no has d’amagar-te de res. Excepte ocasions molt puntuals, jo mai no he tingut cap problema“.
De tota manera, recorda que l’acceptació de l’homosexualitat fa 30 anys no té res a veure amb com és ara: “Em sembla difícil d’imaginar un escenari en què es pogués revertir el dret a que dues persones del mateix sexe es puguin casar. No és impossible, però em costa pensar que es puguin anar enrere en aquesta conquesta. Ara bé, des del punt de vista social encara queda molta feina a fer. Des del punt legal hem avançat i hem conquistat drets, però des del social encara ens queda feina a fer”.
