Nuria Marín va néixer a Vielha, la capital de la Vall d’Aran, quan hi vivien poc més de 2.000 persones. Ella que sempre ha reivindicat ser de poble, ara dona detalls d’una infància “molt divertida” i lamenta que encara ara se sentin “la comarca oblidada” de Catalunya en el pòdcast d’Arrelats centrat en la llengua. La periodista del cor assegura que encara recorda encadenar una festa major rere una altre: “Pensa que tenim 33 pobles majors al voltant i això implicava que podies anar de romeria a 33 festes majors”. La Vall d’Aran ha canviat molt des dels anys 80, quan ella va néixer. Allà hi va viure fins al 97, quan va marxar a Lleida a estudiar els últims anys d’Institut abans de traslladar-se a una Barcelona que ja no ha abandonat.
Com és el caràcter aranès, ella que l’ha tingut sempre al seu voltant? “Allà la societat és tancada, fa moltíssim fred i tenim el nostre microclima atlàntic. Ara bé, també el caràcter aranès és un microclima en si mateix. El nostre caràcter és peculiar, és gent una mica tancada i si no tens vuit cognoms aranesos no arribés a ser un aranès. No t’accepten, si tu ara vas a viure allà sempre seràs un foraster“. De fet, també l’han criticat a ella tota la vida perquè el seu pare era lleidatà i no aranès. Fa poc, de fet, va concedir una entrevista en aranès i la van criticar als comentaris: “Un usuari em feia que no era aranesa, que era una catalana que parla aranès. I allò em va fer mal, és lleig jugar amb la identitat de la gent. Ningú no em pot dir d’on soc, jo soc aranesa perquè és on vaig passar la meva infància i on vaig tenir el meu primer nòvio, on vaig estudiar… “.
El seu pare, un fanàtic de la muntanya i els esports d’aventura, va traslladar-se a Vielha quan era molt jove i el primer que va fer va ser aprendre l’aranès. Ella també el parla perfectament gràcies a haver anat allà a l’escola, encara que assegura que en la seva època es parlava més castellà que una altra cosa a classe. Fa molts anys que no viu a la Vall d’Aran, però encara se’n sent part: “Jo em sento supercatalana i també superaranesa, tinc aquesta dualitat que crec que és compatible. Tinc un conflicte perquè no sé què em sento més, però poden conviure un i altre“.
Nuria Marín lamenta que a la Vall d’Aran se senten “la comarca oblidada” de Catalunya
“La sensació d’abandonament l’hem tingut tota la vida”, afegeix Nuria Marín en aquesta entrevista. Considera que molts dels habitants de la Vall d’Aran creuen que són “la comarca oblidada” de Catalunya: “Sí, absolutament. Quan veia El Temps de TV3 i enfocaven l’església de Vielha, era festa major“. Se senten més aranesos que catalans, diu, però perquè “t’ho inculquen molt“: “A més a més, que tenim un idioma, una cultura i un clima propi… i que estem a prendre pel cul”. I, ha estat llavors, quan ha compatit una anècdota molt significativa: “A l’escola, quan em volien insultar em deien la catalana“.
A la Vall d’Aran la senten de fora, però a Catalunya tampoc no acaben de saber que és d’aquí perquè ha treballat molts anys a Madrid: “Em sento desarrelada, totalment”. I és que lamenta que a TV3 no la van fitxar abans perquè “aquí ningú sabia que era catalana“. El fitxatge per l’Està Passant ho va canviar, afortunadament, i ara reconeix que el dia del càsting estava supernerviosa: “La meva parella és guionista d’humor i recordo trigar tres dies en escriure el meu guió per a la prova del programa perquè estava cagada i tenia una síndrome de la impostora enorme“. Un altre titular que ha deixat anar? Que és cert que van oferir-li presentar el Zona Franca. Com és que va dir que no? Perquè sabia que la farien fora de Telecinco aviat “i volia el meu finiquito”, ha etzibat entre riures.
En aquesta entrevista, la Nuria Marin ha revelat que va arribar a ser molt quinqui quan era adolescent. Quan va començar l’Institut i va conèixer els nois que estudiaven a altres zones de la Vall d’Aran, recorda enamorar-se perdudament d’un noi que li agradava molt a ella i a una bona amiga seva: “Ell era maquiner i sortíem molt de festa, recordo fumar un paquet de tabac cada dia quan només tenia 13 anys i davant dels meus pares, me la suava… Era molt rebel. Al meu pare no li agradava que fumés i tampoc que sortís amb aquell noi“, ha revelat. Unes confessions divertides que permeten saber una mica més sobre una de les presentadores de moda del moment.
