Laura Fa i Mayka Navarro han col·laborat amb La Marató en una entrevista molt personal a El suplement de Catalunya Ràdio. El tema d’enguany ha estat la salut sexual i reproductiva, dos aspectes dels quals han pogut dir la seva perquè han patit de dues patologies relacionades. La primera, la periodista del cor catalana, ha volgut explicar com està vivint la menopausa en el seu cas i ha denunciat que aquest àmbit mèdic sigui molt masclista: “Jo tinc la menopausa des de fa tres anys, em va venir quan en tenia 46. Vaig pensar que era precoç, però em van dir que no. Jo notava que no dormia res, res de res. També tenia moltes migranyes i el cos em va començar a fer coses estranyes, ja que em vaig posar quadrada com els homes i tenia picors a la pell. Els canvis d’humor són forts, més que els fogots. A més a més, he arribat a tenir taquicàrdies sense molt de sentit”.
La Mayka, per la seva banda, diu que fa més de deu anys que la té: “Em sento identificada amb ella perquè jo també dormia malament, de manera molt inestable. Més que els fogots, el que sentia és que suava molt pel cap i per tot el cos. Vaig notar que la libido va desaparèixer de la meva vida de sobte. Ja no tenia desig sexual, em sentia absolutament invisible. En el meu cas, vaig notar una sequedat vaginal molt exagerada. Feia mal i era terrible, sobretot la sensació que feia molt de temps que no em tocava o pensava en anar al llit amb algú. El sexe va desaparèixer del meu dia a dia”.
El que totes dues tenen clar és que la comunitat mèdica és molt primmirada amb les dones i molt menys que amb els homes: “A ells, amb l’edat, els comença a fallar el penis i ja tenen tota mena de pastilles per tenir-lo allà preparat. Està tot controladíssim, en el seu cas”, ha dit la Fa. I la Mayka està d’acord: “Si els homes haguessin tingut la menopausa no estaríem parlant d’això, s’hauria parat el món. Nosaltres encara estem amb fulls d’efectes secundaris”.
Mayka Navarro se sincera sobre els problemes de fertilitat que ha tingut
En el cas de la periodista especialitzada en crims, el problema de la menopausa va arribar enmig del drama d’intentar tenir fills. En el seu cas, diu haver-se posat quan era massa gran: “Quan em vaig adonar que era el moment de ser mare, el meu cos em va dir que havia fet tard. Vaig anar a una clínica de fertilitat i vaig estar sumant tractaments durant tres o quatre anys, amb tractaments massa seguits i tot estant massa sola i massa sobre hormonada. Quan me’n vaig adonar, tot havia estat un fracàs perquè no va funcionar perquè jo no estava preparada en el meu cos ni psicològicament”.
“El fracàs em va portar a un pou del qual em va costar molt sortir i del qual encara estic en tractament psiquiàtric, em costa parlar-ne a vegades perquè, segurament, si ho hagués sabut potser hauria prioritzat la maternitat. Prioritzava la feina i mai no era el moment de posar-me a ser mare, i quan vaig voler, doncs no podia. Se’ns ha reduït el temps. Ho vaig intentar amb els meus òvuls, però a la tercera in vitro vaig veure que continuava sense funcionar. Vaig prendre la decisió d’escollir una donant d’òvuls i els embrions hi eren, però quan els implantaven en mi no funcionava. Jo em sentia culpable perquè potser m’havia bellugat molt i acabava pixant en palangana per moure’m menys, encara que no tingués cap lògica”, ha assegurat.
