Màxim Huerta acaba d’obrir una llibreria a Buñol, una nova aventura empresarial que el té encantat després de totes les decepcions que ha tingut recentment. Aquest dilluns ha acudit a El Hormiguero per comentar totes les novetats en la seva vida, així com per recordar l’horror que va viure quan va haver de dimitir com a ministre pocs dies després d’acceptar el càrrec.
L’escriptor ha lamentat que el govern espanyol no ajudi els empresaris a muntar negocis: “El que costa muntar ni que sigui una simple papereria… Ha estat complicat, però molt més gratificant que qualsevol cosa que hagi pogut fer en política”. L’exministre de Cultura i Esport va haver de marxar del govern en publicar-se que tenia problemes amb Hisenda, una notícia que va sortir només una setmana després que rebés la cartera. Com recorda aquell moment? Per què va decidir-se a dimitir?
“Vaig decidir que dimitiria en 30 segons, mentre em prenia un cafè amb llet i un croissant. Em van tirar pel precipici, però ho vaig fer amb il·lusió i ganes. Aquella tarda no em va trucar ningú. Vaig escriure el meu discurs de dimissió, li vaig passar a un parell d’amics per veure què n’opinaven i vaig anar a parlar amb Pedro Sánchez. Vaig haver d’esperar a la sala del costat en una estona que se’m va fer eterna. Recordo que em vaig fer un selfie en la que se’m veu difús, que era tal com estava jo en aquell moment. Vaig entrar al despatx i em va sorprendre que va començar a parlar de si mateix, de com el veuria la història en un futur. Em va dir que tots acaben malament en política… I, finalment, em va dir que estigués un mes callat. Jo era incapaç de parlar”, ha explicat per primera vegada.
Màxim Huerta confessa que la dimissió va afectar-lo molt psicològicament
Tot just després d’aquella estranya reunió, Màxim Huerta hauria anat a casa i la mare no li hauria preguntat res al respecte, mentre ell només feia que pensar què hagués dit el seu pare. L’endemà va anar a la platja i va rebre un missatge en el que li deien que havia de retornar la seva cartera perquè no tenien temps de fer-ne una altra per al seu substitut: “Vaig renunciar als diners que em tocaven, fins i tot a càrrecs que em van oferir per quedar bé. Vaig optar per una digestió llarga, lenta i dolorosa”.
Aquella situació va ser dolorosa per a ell, tal com ha confessat ara: “Tot em provocava angoixa. Vaig perdre l’autoestima i vaig arribar a creure que no valia per escriure, per presentar ni per res. Vaig començar a anar al psicòleg, psiquiatre i tot el necessari. Finalment vaig recuperar l’estima dels lectors i vaig notar que l’estima estava allà, però no va ser fàcil”.
