Marta López no ha ocultat mai que va patir una anorèxia molt forta quan era adolescent, un moment negre a la seva vida que l’ha marcat per sempre. Després de 12 anys sense patir els efectes d’aquesta trastorn, ha fet una passa endavant i s’ha sincerat sobre el tema en un vídeo de Youtube que inicia una nova etapa en la seva feina com a influencer. La dona de Kiko Matamoros reflexiona, coincidit amb el seu aniversari, sobre el seu passat i alguns dels moments més difícils que ha viscut.
Aquesta sèrie és, segurament, el projecte de la seva vida: “Durant anys vaig permetre que la meva imatge parlés per mi i ocultés el que realment sentia”, lamenta. Ara, té ganes de compartir la seva història en primera persona: “Avui, després d’un any intens d’aprenentatge, sé qui soc i vull explicar-ho amb la meva pròpia veu“. “En el dia del meu aniversari em vull fer el regal més gran possible després d’un viatge personal que m’ha permès descobrir i poder dir sense por qui soc”, afegeix.
Entre els temes que abordarà, com dèiem, destaca la lluita contra l’anorèxia. Només tenia 13 anys quan li van diagnosticar, una etapa que la Marta López Álamo recorda amb tristesa: “A l’escola, alguns companys es ficaven amb mi pel fet de ser alta i prima. Mai no ho vaig assumir del tot com un cas de bullying, això és cert”.
Amb el temps ha analitzat què hi havia darrere d’aquell problema. Segons explica, no es tractava d’un rebuig al seu propi cos com d’una exigència personal “molt elevada” i d’una necessitat constant d’agradar als altres: “Aquesta pressió em va portar a entrar en una dinàmica perillosa que va afectar la meva relació amb el menjar“. Quan el cos va començar a canviar-li, el seu físic va convertir-se en una “obsessió“: “Em castigava de manera conscient i repetida, fins que vaig acabar entrant al cercle de l’anorèxia nerviosa”.
Marta López, la influencer i dona de Kiko Matamoros, explica com va aconseguir superar l’anorèxia
Ara fa 12 anys que va deixar l’anorèxia enrere, però Marta López Álamo admet que és una realitat que “sempre pot aparèixer”. La seva exposició mediàtica i la constant opinió dels altres sobre el seu físic han estat, en alguns moments, un repte “difícil de gestionar”. Per això, vol tornar a defensar la importància de no fer comentaris sobre el cos dels altres:”Mai saps què pots desencadenar en la ment de cada persona. Cada persona és un món i té els seus traumes“.
No ha estat fàcil, però porta 12 anys “sense recaure” i està orgullosa de si mateixa. Quin consell dona a altres noies que puguin estar vivint una situació similar? Que segueixin el seu exemple, que va començar a veure la llum a final del túnel quan va adonar-se que el problema no era el menjar sinó la pressió constant de ser “perfecte”.
“He après a estimar-me i he descobert com de forta soc. Al final, he descobert que l’èxit té més a veure amb la pau interior que amb les aparences”, ha deixat anar en un vídeo que serà el primer de molts en els que assegura que se sincerarà sobre els episodis més foscos de la seva vida.
