María Teresa Campos continua aïllada a casa, pràcticament sense sortir pels problemes de salut que arrossega. Fins ara havien parlat fonts properes a la icònica periodista, les qui asseguraven que la veien molt malament. Ara ha estat la seva filla gran, la tertuliana Terelu Campos, qui s’ha pronunciat sobre el tema en un escrit molt sincer.
L’ha compartit a Lecturas, revista en la qual parla de l’estat actual de la mare un mes abans del seu 83è aniversari: “La meva mare és la meva vida, la meva deessa i el meu referent. Ella no ha estat una mare fàcil, però sí que ha estat permissiva amb nosaltres. Ha estat una de les dones més progressistes de la meva vida i en la vida del nostre país. No obstant això, com a mare i de portes cap a endins, era la més carca del món. Ha abanderat el feminisme i ha lluitat per les dones”.
“Quan deien que feia un programa per a marujas, el que realment feia era un programa per educar i conscienciar que s’havien de respectar les dones que treballaven en les seves cases. Volia que se les reconegués, que estiguessin informades i que tinguessin la seva opinió sobre les coses. Li era igual ser la reina dels matins. El que volia era que dones i mares anònimes tinguessin un coneixement social i polític perquè no fossin un zero a l’esquerra”, ha aplaudit.
Terelu Campos assegura que la seva mare és “l’orgull” de la seva vida: “Jo soc el que soc gràcies a ella perquè és qui ha lluitat per les seves dues filles, la que ha viscut moments regulars i de desesperació econòmica, la que em fa mal i per qui pateixo cada dia és la meva mare. Ella és el meu millor patrimoni. Se m’omple la boca quan dic mare“.
Terelu Campos demana respecte per a la mare en un moment dolent
L’adora, això queda clar, però d’aquest escrit el més interessant té a veure amb l’estat de salut en què es troba María Teresa Campos: “Per desgràcia, en aquests moments, ella ja no és la que era. Em passo la vida demanant als mitjans de comunicació que respectin una persona que ja no pot decidir per si mateixa“.
Fa poques setmanes, va publicar-se una fotografia de María Teresa en què tenia millor aspecte. Doncs bé, sembla que això ha servit d’excusa a algunes revistes per intentar compensar tot el que l’havien criticat abans: “Justificar-se així quan la meva germana i jo hem demanat la dignitat que mereix la meva mare en la seva vellesa i malaltia? No em cansaré de lluitar perquè els nostres grans tinguin una protecció i se’ls respecti”.
La seva mare és un personatge públic, però considera que es mereix un dret a la privacitat: “Aquest respecte se’l perden cada vegada que es publica una fotografia actual seva. Aquestes coses fan que, a vegades, m’avergonyeixi de la meva professió. Tot ésser humà mereix un tracte digne. Ja està bé! Estic molt cansada de demanar que es respecti la meva mare. De debò val la pena humiliar i vexar una persona que ha estat un referent a la televisió?”. Un article amb el qual pretén que es deixi enrere l’obsessió dels fotògrafs per intentar captar una fotografia de l’anciana periodista que mostri en quin punt es troba.
