La Oreja de Van Gogh ocupa moltíssims titulars des de fa mesos. Des del sobtat comiat de Leire Martínez després de gairebé disset anys al capdavant de la banda, suplint el forat que va deixar Amaia Montero, se n’ha parlat molt. Quins motius van portar el grup a prescindir de la seva vocalista? Era una qüestió musical o existien friccions entre els membres de la banda?
Fa uns dies, des del programa Tentáculos, el periodista David Insua explicava que La Oreja de Van Gogh estaria preparant el seu retorn amb Amaia Montero i que ja estarien treballant en un nou disc ple de cançons noves i antigues. Una notícia ben rebuda pels fanàtics, però que tornava a posar en el centre de les mirades a Leire. Davant les preguntes i el soroll mediàtic l’artista ha intentat sempre passar per un segon pla, però aquest diumenge sorprenia obrint-se en canal en el pòdcast Estirando el chicle, en què ha parlat de la seva sortida de la banda, la relació amb els seus excompanys i la gestió del “dol” un cop va entendre el que havia passat.
El silenci de l’artista
En el pòdcast, les presentadores han parlat de la ”prudència” que caracteritza l’artista. “Durant molt de temps he callat moltes coses, he estat molt prudent, però això no vol dir que no tinguis caràcter. Tinc opinions sobre coses, però no m’agraden les guerres, per tant jo decideixo què batallo”, explica. Què més ha dit? Leire ha reflexionat sobre la pressió mediàtica i com les notícies són efímeres, tot i que en el moment poden tenir molta més importància, però al final tothom se n’oblida. “Fa sis mesos no podia agafar el mòbil, perquè tothom estava parlant de mi”.
Els inicis de la banda també van generar un posicionament, entre aquells que estaven a favor de Leire i els que volien el retorn d’Amaia. “Jo sempre he sentit això, i ho veig en molts altres casos, sembla que sempre cal posicionar-se, estant a favor o en contra, i normalment s’enfronta a dones”, confessa. El seu silenci “ha donat peu a què els altres parlin”” però en aquest sentit explica que és “inevitable” que es diguin algunes coses.
Com afronta actualment la seva sortida del grup?
Un dels moments de l’entrevista s’han centrat en la gestió actual de la seva sortida del grup. Com ho afronta sis mesos després? “Crec que encara no he tancat l’etapa. Tinc moltes ganes del que ve ara, però no l’he tancat i a més seria ridícul dir el contrari. Al final és tota una vida al costat d’algú. Primer, no vull oblidar, perquè sembla que cal oblidar per a no patir. Evidentment, ha estat dur, però hi ha hagut coses meravelloses, llavors no vull oblidar res del que ha viscut”. L’artista confessa que es troba en una “procés estrany d’acceptació”, com les fases del dol, i tot i que ja ha passat per la tristesa, ara es troba en una fase “d’estar enfadada”.
Ha estat gairebé dues dècades com a vocalista de La Oreja de Van Gogh i durant tota aquesta etapa, admet que han existit moments i diferències entre ells. “És veritat que al final en els equips de treball tendeixen a generar-se rols i dinàmiques difícils de ficar mà. Jo crec que he passat per totes les fases en un procés de convivència i estic tranquil·la perquè crec que ho he intentat tot. Jo he pogut no estar d’acord amb els meus companys, ara estic molt enfadada amb ells, però els estimaré tota la vida”, confessa. Sigui com sigui, els seus camins s’han separat i ara Leire Martínez afronta la seva carrera en solitari. I el futur de la banda? Només el temps dirà si La Oreja de Van Gogh tornarà en el seu format original.
