Julio Iglesias ha estat retingut a l’aeroport de Punta Cana. L’icònic cantant ha viscut una escena surrealista per culpa del seu equipatge, en el qual s’hauria excedit d’una manera molt exagerada. I no és que l’hagin castigat per portar massa roba, sinó per haver intentat entrar al país un munt de menjar de fora. L’artista acabava d’aterrar d’un vol de les Illes Bahames quan, en la duana, els policies s’adonaven que a dins de les maletes duia més de 40 kg en aliments diversos.
L’artista i exmarit d’Isabel Preysler viatjava amb 42 kg de menjar a dins de la maleta, una quantitat que va cridar l’atenció dels agents fronterers. En els mitjans de la República Dominicana que se n’han fet ressò s’explica què hi duia exactament: “A la maleta van interceptar-li maduixes, gerds, tomàquets, api, cireres, enciam, bolets i verdures diverses”. Tots serien ecològics, pel que s’ha sabut.
Al programa de Telecinco, Fiesta, van poder saber més detalls del que hi ha darrere d’aquesta història: “És habitual que viatgi amb menjar i que els seus convidats li portin menjar quan el visiten”, diuen. Makoke, que va tenir una aventura amb ell, ha assegurat que ella també va col·laborar en aquest transport: “Alguna vegada vaig portar-li marisc gallec i pernil“.
Per què ha viatjat Julio Iglesias amb més de 40 kg de fruites i verdures?
També ella ha esbrinat que el president de la República Dominicana i el ministre de Cultura “han demanat perdó” a Julio Iglesias per la retenció a l’aeroport perquè “tot ha estat un malentès”. Sembla que hi ha una mosca que afecta l’agricultura de la zona i haurien volgut examinar totes les verdures que duia a sobre.
El que continua sent un misteri és el motiu pel qual va voler viatjar amb tot allò. Deu ser una excentricitat d’aquestes que tenen els cantants famosos? Només pot menjar unes verdures determinades i sempre viatja amb elles? O és que va trobar un lloc amb productes de molt bona qualitat i va voler aprofitar l’oportunitat? En definitiva, una història estrambòtica que el fa protagonista de l’actualitat.
