Gessamí Caramés ha esclatat contra els comentaris grassofòbics que molta gent té normalitzats, una actitud que no fa gens de bé a les persones com ella que pateixen o han patit algun trastorn de la conducta alimentària. Tots hem sentit la típica frase de “Oh, estàs més guapa ara que t’has aprimat“. Doncs no ajuda en absolut, tal com reconeix la presentadora del Cuines de TV3 en una entrevista molt sincera al Sense filtres de RAC1.
El 2021, la cuinera va descobrir que tenia un TCA quan va fer un test de l’Institut de Trastorns Alimentaris després de tota una vida fent dietes. En aquell moment, la Gessamí estava molt bé i tranquil·la: “Estava més prima perquè menjava millor, però en una entrevista amb la terapeuta vaig adonar-me que moltes coses cobraven sentit. Llavors vaig entendre moltes coses dels meus alts i baixos de pes al llarg de la vida”. Li van diagnosticar un trastorn d’afartament sense compensació. En el seu cas, és de les que ha arribat a fer servir laxants, diürètics i també un excés d’esport per compensar la pizza que havia sopat.
Ella que apareix a televisió i té un restaurant, ha hagut de sentir molts comentaris sobre el seu físic. Hi ha molta gent que se sent amb la llibertat d’opinar al respecte sense saber què hi ha darrere del seu augment de pes: “Jo ja estic acostumada que parlin del meu físic i que vinguin clients al restaurant i em diguin Que guapa estàs, estàs més prima aquí que a la tele. Sé que no ho fan amb maldat i que no són conscients de tota la casuística que hi ha darrere, però a mi, en un moment concret de la meva vida, això em pot provocar una davallada molt important“.
Gessamí Caramés denuncia els comentaris sobre el físic que rep
Sobre aquest tema dels comentaris dels altres s’ha esplaiat bastant en una denúncia pública que confia que faci reflexionar: “Moltes vegades he crescut amb la típica frase de Gessamí, tu tan guapa que ets si perdessis uns quilets series perfecta. I és clar, tu entens que tu no ets perfecta i que no encaixes en aquest món on vius perquè la teva cara i el teu cos no van coordinats, no?“. Té clar que, quan et diuen que estàs més guapa perquè has perdut uns quilets, això fa més mal que bé a posteriori: “En aquell moment és molt xulo perquè tu notes la recompensa. T’has aprimat i la gent ho veu, et dona aquesta recompensa. Però és clar, això a mi m’espanta perquè d’aquí a uns mesos jo tornaré a augmentar de pes i no em diràs que estic guapa. Llavors sé que tu veus que jo m’he engreixat i, per tant, em veus més lletja”.
Els pitjors moments per a ella són els de més estrès a la feina, quan no ha tingut temps per ella mateixa o quan té algun problema personal: “Quan arribes a casa saturat, el teu cervell necessita dopamina i aquesta és seure a taula i menjar sense fre. Arribes a veure els aliments com una recompensa i, per tant, una droga”. Encara no s’ha recuperat del tot, però confia que pot arribar a curar-se encara que sigui una malaltia crònica: “Necessitem molta teràpia i hem d’estar sempre en alerta“.
Una entrevista sincera i transparent que ajuda a conscienciar sobre un tema que molta gent té normalitzat sense adonar-se del mal que pot fer amb comentaris que ells veuen com un afalagament.
