Carlos Latre pot considerar-se un dels humoristes més estimats d’Espanya o, si més no, un dels millors imitadors del país. Després de tota una vida dedicada a fer riure els altres, la seva carrera l’ha fet tocar el cel en molts moments. El setembre passat, de fet, Telecinco va confiar en ell i va posar-lo al capdavant d’un programa que havia de fer la competència al lideratge de Pablo Motos. El problema és que no ho va fer, ni de bon tros, i la cadena va haver de prescindir-ne quan Babylon Show havia fet molt poques emissions. No ha estat fins ara, un any després, que el de Castelló ha parlat sobre què va suposar per a ell aquella cancel·lació.
En unes declaracions contundents que recull El Español, Carlos Latre confessa que va travessar una crisi de confiança “profunda” i una “nit fosca a l’ànima”. No tot és de color de rosa en el món de l’entreteniment, això ja ho sabem, però ell ha volgut insistir en la crua realitat que viuen dins de la indústria. De fet, arriba a descriure la televisió com “el món més ferotge que hi ha” perquè, allà, “l’ambició pot portar a la confusió“. Ell mateix assegura que, hi ha hagut moments, en què s’ha sentit “a dins de la roda del hàmster” perquè veia que “no avançava“.
Quants diners pot guanyar un humorista conegut en un dia de feina?
Molts poden pensar que s’ha fet molt ric gràcies als espectacles i la televisió i, evidentment, la seva butxaca s’ha endut unes quantes alegries. No obstant això, Carlos Latre recorda en aquesta entrevista que treballar en aquest món no és sinònim de sous alts ni d’estabilitat: “Aquesta obsessió de mirar només al cim fa que el món estigui ple de frustrats. Ets un artista i vols viure d’aquesta feina? A Espanya hi ha molts llocs petits on podràs guanyar 300 o 400 €, així que si hi vas cinc o sis vegades doncs acaba sent una pasta. Això sí, nosaltres només podem fer entre sis i deu xous al mes“.
Si vols triomfar, considera que l’única manera és treballar “i currar-te el teu monòleg” o el teu màrqueting per poder diferenciar-te dels altres. És un món amb molts egos i ell que ho ha experimentat en primera persona, considera que aquest amor propi només cobreix carències efectives d’inseguretats i pors. En el seu cas, sap que va tocar fons i només va poder sortir d’allà en un intent de tornar a la seva essència i deixant enrere la part superficial: “El més important és ser jo mateix, ser el Carlos”.
