Felip i Cristina de Borbó han coincidit en un acte i la tensió ha estat més que evident. Els germans no es veien des de feia un temps i, encara més, si pensem en una trobada en un acte públic. Era dimecres passat quan La Caixa celebrava un acte per fer entrega d’unes beques. Ella, com a treballadora de la Fundació, va acudir i va ocupar una cadira en la segona filera… només uns metres més enllà de la que va ocupar el monarca. Doncs sembla que aquesta proximitat no va ser suficient i diu Pilar Eyre, de fet, que ni tan sols van saludar-se.
La periodista del cor ha donat detalls d’aquesta trobada ben freda en la seva columna de Lecturas. Si fem cas a la informació que publica avui, Felip hauria ignorat completament la seva germana: “No van saludar-se i tampoc no es van mirar, malgrat que estaven a pocs metres l’un de l’altre”. Si més no, aclareix, no van dirigir-se la paraula en públic. Si en privat ho van fer, queda en un misteri.

Felip de Borbó no vol saludar la germana en públic perquè continua enfadat amb ella
La cronista té clar que va ser Felip qui no va voler que hi hagués reconciliació pública. I això per què? Considera que l’esquerda entre ells és “massa gran” i que el dolor causat és “difícil de perdonar“. El monarca no perdona el mal que van causar a la corona Cristina i Iñaki Urdangarin quan va esclatar el cas Nóos. En aquell moment, la infanta va ser apartada i va convertir-se en una “empestada“.
Cristina va haver de viure el pitjor moment de la seva vida “totalment sola” i sense el suport de ningú perquè tots temien disgustar els reis espanyols. De l’empresonament del seu marit a la publicació de les fotos que treien a la llum que l’havia enganyat amb una altra dona, una “humiliació total i absoluta” que no hauria commogut el seu germà que “va continuar ignorant-la”.
Pilar Eyre detalla quin ha estat el càstig de Cristina tots aquests anys. En primer lloc, haver de visitar la mare a la Zarzuela “pràcticament d’amagat” perquè no la deixaven allotjar a palau. La relació amb el germà no és gens bona, tenint en compte que no són capaços ni de saludar-se públicament en un acte quan saben que hi ha moltíssima gent mirant.