Elena i Cristina de Borbó han recuperat les seves respectives agendes oficials després de 10 anys apartades. A molts els ha sorprès veure-les en representació de la família reial després de tant de temps, ja que evidencia que ha acabat el càstig que les havien imposat. Des que Felip i Letícia accedissin al tron, pràcticament no se les ha vist en públic i molt menys en esdeveniments importants. No volien que continuessin esquitxant la imatge de la casa reial, molt minvada per culpa dels escàndols de Joan Carles de Borbó i l’empresonament d’Iñaki Urdangarin.
Què ha passat? Per què ara sí que permeten que les infantes espanyoles tornin a ocupar un lloc destacat? L’última vegada, fa només uns dies quan Cristina i Felip van coincidir en l’entrega de beques que organitzava La Caixa. Hi ha hagut un canvi de dinàmica, encara que tampoc no s’han mostrat gaire units en aquest acte. De fet, diuen que ni tan sols van saludar-se. En què quedem, doncs? Hi ha una millora de la relació o no? Perquè també han permès que Elena de Borbó presideixi l’entrega de premi del Concurs de Pintura Infantil i Juvenil.


Quins són els motius que expliquen la reconciliació de Felip, Cristina i Elena de Borbó?
Des de Lecturas han analitzat els canvis que podria haver-hi hagut recentment. Tenen clar que el pas del temps ha ajudat en aquesta recuperació de la confiança. Els ànims s’han calmat, sobretot perquè cap de les dues infantes no ha protagonitzat cap imatge polèmica en els últims temps: “El pas dels anys i l’evolució de tots ells ha ajudat a mitigar les tensions i antigues renyines entre els germans”. La prova? Que van acudir tots junts al 60è aniversari d’Elena, amb retrobament Joan Carles-Felip inclòs.
A Cristina li deu haver ajudat el formalitzar el divorci d’Iñaki, és clar, ja que ha deixat d’estar lligada a qui fos condemnat per corrupció. A més a més, destaquen que Felip i Letícia s’haurien adonat que potser és millor mostrar una imatge d’unitat perquè és més pràctic i útil de cara a haver d’enfrontar les crítiques: “Si la família reial es presenta com una unitat irrompible és molt més fàcil mantenir la seva estabilitat“. No diuen aquí, però, que poca gent es creu que realment s’hagin perdonat i tot tornin a ser flors i violes entre ells.
Finalment, afegeixen una causa purament pràctica. Cada vegada tenen més actes als que acudir i sempre és més fàcil comptar amb més representants per poder-se repartir l’agenda. Mentre Letícia era a Guatemala, per exemple, van necessitar que s’ocupessin altres dels esdeveniments que comptaven amb la seva presència.

A tot això, falta destacar un element clau en el canvi d’actitud entre els germans. I, aquest factor, té un nom propi: Sofia de Grècia. La reina emèrita està darrere de la reconciliació dels Borbons, qui ha dut la iniciativa “en tot moment”. La psicòloga Lara Ferreiro aporta detalls al respecte: “Sofia ha fet la seva feina a l’ombra i de manera silenciosa, però ho ha aconseguit. És la mare cohesió que intenta unir tots els fills i que hi hagi una coexistència pacífica. Sofia és la matriarca reconciliadora, una mediadora total”.