Elionor de Borbó ha començat a encadenar un acte públic rere un altre. Si abans els monàrquics es queixaven que no la veien mai, ara deuen haver-se quedat més contents perquè han omplert la seva agenda oficial. Aquesta exposició ha permès que la gent pugui fixar-se més en els seus gestos i la seva manera d’actuar. Només té 18 anys i, per tant, poca experiència. Però ho està fent bé? Un programa de Telecinco s’ha posat en contacte amb un expert en comunicació no verbal perquè analitzés què hi ha darrere de l’aparent somriure que sempre acompanya la filla de Felip i Letícia.
Les revistes aplaudeixen que cada vegada es mostri més segura quan parla en públic, però l’expert Julio García Gómez considera que encara ha de millorar certs aspectes en comunicació i expressió corporal. En general, creu que ha de perfeccionar la tècnica a l’hora de parlar en públic i, per fer-ho, l’aconsella que es fixi en com ho fa la seva mare.
Un aspecte important és el de la veu. Elionor té un timbre bastant greu que molts descriuen com “100% borbònic“. No obstant això, encara no modula gaire bé els aguts si fem cas a l’opinió d’aquest home: “Hauria de passar de tons més aguts a més greus per donar més força al missatge oral”. La manera com modules la veu és important de cara a poder captar l’atenció d’aquell qui t’escolta i la princesa hereva haurà de ser-ne conscient.
Un expert en comunicació no verbal diu què ha de millorar Elionor quan apareix en públic
Ella no escriu els discursos, òbviament, ja que ho fan els membres de l’equip de la Casa Reial. Ara bé, aquest expert creu que podria incidir en què els canviessin per poder fer-los més clars i concisos: “Ha de potenciar la idea que és propera als ciutadans”. Creu que seria interessant que aprengués a controlar “els silencis“, “la intensitat” i “la calidesa” de la veu.
Elionor tot just acaba de començar a oferir discursos i presidir actes, però ha d’espavilar si realment vol caure bé i aconseguir que la gent pensi que no ho fa malament. Aquest expert deixa caure a televisió que la neta de Joan Carles de Borbó encara ha de treballar la seguretat en si mateixa.
La noia fa, sense adonar-se, alguns gestos que demostren que està nerviosa o que encara no està del tot còmoda amb tota l’atenció assenyalant-la directament. S’hi haurà d’acostumar, però, si realment vol acceptar l’encàrrec de substituir el pare quan arribi el moment -si és que arriba-.
