L’expresentadora Beatriz Montañez va desaparèixer de la primera línia mediàtica fa cinc anys, després de tocar el cel gràcies a El Intermedio. No s’havia sabut res d’ella fins a la setmana passada, quan va concedir una entrevista a la cadena SER en la qual va reconèixer que viu aïllada des de llavors en una cabanya enmig del bosc. Necessitava aïllar-se de tots i de tothom per trobar el seu camí, per la qual cosa va optar per una mesura radical: viure en una casa de pedra mig abandonada sense veïns en 25 km a la rodona. Explicava que no hi havia electricitat ni aigua calenta, però que va aconseguir instal·lar un equip fotovoltaic, que va recórrer a l’aigua d’un pou i que va fer-se vegana per poder viure amb una mensualitat d’uns 150 € al mes.
Aquestes declaracions sobre el seu impactant canvi de vida van viralitzar-se ràpidament, per la qual cosa l’expectació al voltant d’ella s’ha incrementat moltíssim. Aquest dimecres ha acceptat la proposta de la seva antiga cadena de televisió per permetre que les càmeres gravessin com és la cabanya per dins.
La tertuliana reconeix que no ha estat fàcil acostumar-se a aquest nou estil de vida: “Vaig estar un any i mig vivint amb espelmes perquè no hi havia electricitat. Després d’un any em vaig adonar que em sortia molt més rendible instal·lar un equip fotovoltaic perquè m’estava gastant més de 100 € al mes en espelmes. Com que no hi havia aigua calenta, havia d’esclafar aigua durant una hora. Escalfava un cubell rere un altre per poder rentar-me i fer el més bàsic”.
Es mostra feliç d’haver-se adaptat, per això: “Crec que sóc molt més feliç aquí del que seria en una casa de 200 metres quadrats, bàsicament per la connexió que tinc amb la natura. Cada dia reservo una hora i mitja per anar a recollir llenya per escalfar-me. A la tarda començo a escriure i m’hi estic fins a les dotze de la nit”.
El que més troba a faltar, però, és el contacte humà: “Encara sóc jove i aquí no hi ha sexe… a no ser que t’agradin molt els arbres. Trobo a faltar el contacte amb la pell d’una altra persona. A més a més, recordo que una vegada vaig posar-me molt malalta amb febre molt alta. Vaig ser tan estúpida de creure que era prou intel·ligent per poder viure sola. Ara m’ho preguntes i no sé si algun dia tornaré a la civilització… qui sap”.
