Un informe elaborat per investigadors d’EsadeGeo i AP Institute conclou que la EU Inc. constitueix “la resposta més ambiciosa fins ara” a la fragmentació del dret de societats europeu, tot i que adverteix que presenta “febleses de disseny que poden comprometre’n l’eficàcia”.
La nova forma societària, presentada per la Comissió Europea al març, permetria constituir una empresa en qualsevol punt de la Unió Europea en un termini de 48 hores, sense capital mínim i amb un cost màxim de 100 euros.
Els autors donen suport a la creació d’aquesta figura, però sostenen que el principal problema d’Europa no és la creació d’empreses, sinó la seva capacitat per créixer. La Unió Europea compta amb més de 40.000 start-ups tecnològiques recolzades per capital risc, però només 331 han assolit la categoria d’unicorn —empreses valorades en més de 1.000 milions d’euros—, davant de gairebé 2.000 als Estats Units.
Segons l’informe, les principals barreres apareixen després de la constitució de les companyies. La fiscalitat, la contractació laboral i la comptabilitat continuen sotmeses a vint-i-set règims nacionals, fet que manté la fragmentació del mercat interior assenyalada anteriorment pels informes Letta i Draghi.
En aquest context, el document adverteix que la EU Inc. no es pot equiparar, en la seva configuració actual, a un Delaware europeu. “Ningú tria Delaware perquè constituir-hi una empresa sigui ràpid o barat. Ho tria perquè l’inversor sap exactament quines regles se li aplicaran: hi ha dècades de jurisprudència i tribunals especialitzats”, va explicar Esteban González Guitart, coautor de l’informe.
Finançament
L’informe identifica també el finançament com un dels principals obstacles per al creixement de les empreses europees. Cada any, aproximadament 300.000 milions d’euros d’estalvi europeu travessen l’Atlàntic a la recerca de la rendibilitat i la liquiditat del mercat nord-americà. A més, la inversió anual de capital risc a Europa és entre sis i vuit vegades inferior a la dels Estats Units.
Els autors adverteixen que, amb aquest punt de partida, ni tan sols una forma societària plenament harmonitzada evitaria que les empreses europees es financessin i cotitzessin fora de la Unió.
Per aquest motiu, l’informe proposa que la negociació de la EU Inc. avanci de manera paral·lela a la Unió d’Estalvis i Inversions, com a part d’un mateix paquet de mesures orientat a reforçar la competitivitat europea.
La proposta també ha trobat dificultats durant la seva tramitació legislativa. Segons va avançar Euractiv, el Servei Jurídic del Consell va traslladar al juny als experts nacionals seriosos dubtes sobre l’encaix legal de la EU Inc., a petició de quatre estats membres, entre els quals Espanya.
La Comissió Europea va optar per articular la proposta mitjançant un reglament, una norma idèntica i d’aplicació directa a tota la Unió Europea, a diferència d’una directiva, que permet a cada estat adaptar-ne el contingut.
El reglament es basa en l’article 114 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, una base jurídica concebuda per aproximar les legislacions nacionals, però no per crear noves figures jurídiques des de zero.
Aquesta elecció genera el que l’informe denomina una “paradoxa estructural”: com més genuïnament europea sigui la EU Inc., més vulnerable serà davant una eventual impugnació; i com més es recolzi en les legislacions nacionals per reforçar la seva seguretat jurídica, menor serà la seva capacitat per resoldre la fragmentació que va motivar la seva creació.
El Consell estudia dues possibles alternatives: transformar el reglament en una directiva o dividir la proposta en dos textos. L’informe rebutja totes dues opcions, en considerar que una directiva retornaria als estats membres el marge nacional que el nou règim pretén eliminar.
Com a alternativa, els autors defensen mantenir el reglament i retirar els elements que generen més tensions en el seu encaix jurídic. Entre aquests assenyalen el Registre Digital Central previst a l’article 34, una estructura que la mateixa Comissió Europea havia descartat en la seva avaluació d’impacte i el manteniment de la qual qualifiquen de “risc sense contrapartida” davant una eventual impugnació davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Mesures davant l’ús oportunista
L’informe reclama, igualment, que el nou règim incorpori garanties davant possibles usos oportunistes. Els autors adverteixen que la facilitat de constitució pot afavorir el forum shopping —el registre de la seu en jurisdiccions amb menors exigències fiscals o laborals— i la proliferació de societats pantalla sense activitat econòmica real.
Per evitar-ho, proposen incorporar una clàusula antiabús i vincular les obligacions laborals i d’igualtat al país on l’empresa desenvolupa la seva activitat i ocupa la seva plantilla, en lloc de fer-ho únicament a l’estat on té el domicili social.
El Parlament Europeu ja treballa en aquesta direcció. L’esborrany d’informe presentat a finals de juny pel ponent, el socialdemòcrata alemany René Repasi, reforça els mecanismes de control inclosos en el text de la Comissió.
Entre altres mesures, contempla la nul·litat de les societats constituïdes eludint els controls preventius, la verificació de la identitat abans del registre i la vinculació de la participació dels treballadors al país on l’empresa té empleats, i no al del seu domicili social. També exclou directament la utilització d’aquesta figura en sectors especialment exposats al frau laboral, des de la construcció fins a les cures.
En matèria fiscal, el ple del Parlament Europeu va aprovar dijous passat, per 366 vots a favor i 192 en contra, un informe d’iniciativa pròpia que reclama que només es puguin acollir al règim les empreses amb activitat econòmica real en territori de la Unió. L’objectiu és impedir que la nova forma societària es pugui utilitzar com a instrument d’elusió fiscal.
L’informe també adverteix que legislar amb una aparent neutralitat sobre un ecosistema en què les dones representen tot just el 10% de les fundadores i capten el 2% del capital risc pot contribuir a consolidar una bretxa estructural. Per aquest motiu, els autors proposen ampliar la figura perquè inclogui també cooperatives i mútues.
Pròxims passos
La negociació de la EU Inc. entra ara en una fase decisiva. La Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu examina aquesta setmana el projecte d’informe del ponent.
Al Consell, l’expedient figura entre les prioritats de la presidència irlandesa, que aspira a assolir un acord polític abans que acabi l’any. Si es compleix el calendari previst, les primeres societats constituïdes sota la figura de la EU Inc. podrien començar a operar el 2027.
L’informe conclou que la EU Inc. pot convertir-se en un avenç rellevant per reduir la fragmentació del mercat interior, però adverteix que el seu èxit dependrà que la reforma no es limiti a facilitar la constitució d’empreses. Per acostar-se a un veritable “Delaware europeu”, haurà d’oferir seguretat jurídica, facilitar l’accés al finançament, evitar els usos abusius i contribuir a eliminar les barreres que actualment dificulten el creixement de les empreses dins de la Unió Europea.
