Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) d’alt funcionament poden recordar esdeveniments ocorreguts a edats més primerenques que la població neurotípica i fer-ho amb una riquesa significativament més gran de detalls sensorials.
Aquesta és la principal conclusió d’un estudi desenvolupat pel Departament de Psicologia Clínica de l’Institut Central de Salut Mental de Mannheim i la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg (Alemanya).
La recerca qüestiona la idea tradicional que l’autisme comporta un dèficit general de memòria autobiogràfica i conclou que aquests records infantils poden estar especialment vinculats a experiències visuals, auditives, tàctils o olfactives, cosa que en facilita posteriorment la recuperació.
Els autors relacionen aquestes troballes amb l’anomenada Teoria del Món Intens, desenvolupada pels neurocientífics Henry i Kamila Markram, segons la qual les persones amb autisme presenten una hiperpercepció, una major atenció als detalls sensorials i una resposta cerebral més intensa davant determinats estímuls.
Aquestes conclusions adquireixen una rellevància especial a la llum de les recerques recents sobre trauma infantil i trastorn per estrès posttraumàtic. Diversos treballs científics han assenyalat que molts menors no expressen verbalment les experiències traumàtiques, sinó a través de conductes, emocions o respostes fisiològiques desencadenades per estímuls que els recorden l’esdeveniment viscut.
En el cas dels menors amb TEA, els investigadors apunten que la major riquesa de la memòria sensorial podria contribuir al fet que determinats sons, imatges, olors, espais o fins i tot persones activin amb més intensitat records primerencs, encara que el menor no sigui capaç de verbalitzar el que ha passat. Això implica que entendre com processen i recuperen els seus records resulta fonamental per interpretar adequadament el seu comportament i evitar situacions de revictimització.
L’estudi conclou que avaluar el patró de percepció sensorial constitueix una eina útil tant per comprendre la diversitat clínica de l’autisme com per dissenyar millors intervencions terapèutiques i millorar la relació quotidiana amb aquests menors.
