T-Systems, divisió de serveis de digitalització del Grup Deutsche Telekom, ha identificat set tendències tecnològiques que contribuiran a millorar la competitivitat, eficiència, agilitat i desenvolupament econòmic de les empreses el pròxim 2026.
La primera és la sobirania digital. Explica que les tensions globals, les disrupcions a les cadenes de subministrament i les creixents amenaces cibernètiques han portat la Unió Europea a consolidar la sobirania digital europea com una prioritat estratègica. Les companyies estan treballant per desenvolupar tecnologia i crear entorns digitals robusts que permetin a Europa disposar d’un ecosistema i una arquitectura pròpia en línia amb el compliment normatiu, de ciberseguretat i protecció de dades que exigeixen les regulacions comunitàries com el GDPR, el Data Act o l’AI Act.
La segona és el ‘cloud sobirà’, ja que indica que la migració continua al núvol continuarà sent un enfocament rellevant per garantir una flexibilitat i eficiència operativa més gran de les organitzacions. Però davant dels nous factors geopolítics econòmics i jurídics, les empreses buscaran proporcionar entorns de màxima seguretat amb una infraestructura de cloud sobirà que s’adapti als requisits legals, operatius i de seguretat de les jurisdiccions tant d’Europa com de cadascun dels estats membres. Això garanteix que les dades, les càrregues de treball i la infraestructura estiguin controlades i gestionades per proveïdors de confiança dins de les fronteres del país o àrea econòmica concrets.
La tercera la ‘IA sobirana’, ja que considera que el potencial de la IA i l’eficiència de la IA Generativa són innegables.” Avui dia ofereixen casos d’ús cada vegada més complexos aplicats a totes les indústries: des de l’automatització de processos industrials, al manteniment predictiu de maquinària o el control de qualitat; l’analítica predictiva en l’àmbit de les de serveis personalitzats, o la millora en els diagnòstics i tractaments sanitaris”.
L’arribada dels grans models de llenguatge, la capacitat per analitzar i comprendre ingents quantitats de dades o el funcionament dels xatbots requeriran grans capacitats i rendiment sense comprometre les lleis de protecció de dades.
En aquest context, la combinació de la IA i el cloud serà fonamental. Per fer-ho possible, ja es comencen a veure els primers anuncis rellevants com la creació de la primera Industrial AI Cloud europea, que està desenvolupant Deutsche Telekom juntament amb NVIDIA, amb una infraestructura de 10.000 GPU d’última generació per accelerar el desenvolupament d’un cloud d’IA sobirana i d’alt rendiment.
La quarta és la ciberseguretat perquè assenyala que anticipar-se a les amenaces virtuals i als possibles segrestos de la informació serà crucial per reforçar la resiliència operativa a totes les indústries i assegurar la protecció i confidencialitat de les dades.
Afegeix que les empreses han d’aplicar un enfocament integral per abordar el desafiament que suposa la convergència de Tecnologies de la Informació (IT) i Tecnologies Operatives (OT). Per la seva banda, l’ús de l’IA, l’automatització, el Machine Learning o l’adopció de tècniques XDR (Extended Detection & Response) seran determinants per detectar patrons d’amenaces en temps real.
A més, la securització de la IA permetrà evitar la manipulació de dades, el risc de biaixos explotables o frenar ciberatacs avançats. Per mitigar aquests desafiaments, serà vital adoptar enfocaments de seguretat per disseny, auditories regulars i marcs de defensa adaptats a levolució de la IA. S’hi unirà l’aplicació de mesures proactives com el Threat Hunting, la gestió externa de claus de xifratge o la implementació de Threat Intelligence per afrontar els reptes que planteja la computació quàntica.
La cinquena tendència que cita són els ‘espais de dades’ i explica que la dada es mantindrà com un actiu de gran valor per a les empreses i els ciutadans. Els ecosistemes o espais de dades adquiriran un protagonisme especial per facilitar la compartició de dades i la gestió federada d’aquestes de manera fiable i segura entre proveïdors i consumidors. Això permetrà impulsar la implantació de serveis transversals, promoure l’economia de la dada, millorar la planificació, la presa de decisions o fomentar la col·laboració publicoprivada en molts àmbits.
En sisè lloc, les aliances europees i socis estratègics i, en aquest sentit, apunta que l’avenç tecnològic cap a la sobirania europea requereix aliances entre les organitzacions i els acords amb socis estratègics per promoure la competitivitat que la Unió Europea necessita.
“Ja comencen a néixer les primeres associacions com ESTIA, l’Aliança Europea de la Indústria Tecnològica Sobirana; però també s’han creat altres iniciatives com GAIA-X, o la International Data Spaces Association (IDSA) per a l’impuls d’una infraestructura de dades oberta, federada i interoperable que garanteixi la sobirania digital. En aquest context, establirà aliança prioritats estratègiques europees, i permetrà impulsar consorcis i projectes finançats amb fons comunitaris”, sosté.
La setena tendència que cita és la “tecnologia per a la sostenibilitat o mesures ESG” i argumenta que la sostenibilitat no és una tendència passatgera, sinó un imperatiu empresarial per avançar cap a la descarbonització, combatre el canvi climàtic i millorar el planeta.
En aquest context, afegeix, s’emmarca la Directiva europea d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD), que obliga les organitzacions a reportar com integren la sostenibilitat a la seva estratègia corporativa amb dades quantificables. Les plataformes tecnològiques adaptades a les necessitats de cada empresa seran crucials, ja que ajudaran a definir, visualitzar, mesurar i controlar els indicadors de sostenibilitat i dissenyar una estratègia ESG òptima.
