En nou informe publicat per Transparència Internacional conclou que el sector de l’esport és alarmantment vulnerable a la sextorsió, ja que assenyala que les estructures jeràrquiques i el sexisme “profundament” arrelat són alguns dels factors que condueixen a l’abús sexual generalitzat en tots els esports de totes les regions del món.
Després de les nombroses històries que han sortit a la llum en els últims anys en esports com la gimnàstica, el futbol o el tennis, Transparency International publica aquest informe per a llançar llum sobre les causes i fer recomanacions als governs i a les organitzacions esportives sobre com poden posar fi als abusos.
L’informe On your marks, set Stop: Understanding and Ending Sextortion in Sport (‘Parar: Comprendre i acabar amb la sextorsió en l’esport’) se centra en la sextorsió: l’abús de poder per a obtenir un benefici sexual, una forma tant d’abús sexual com de corrupció.
Molts casos de violència de gènere en l’esport poden considerar-se sextorsió perquè les figures d’autoritat exigeixen beneficis sexuals per a determinar la ubicació en els equips, l’assistència a tornejos i la concessió de beques.
Aquest informe ha comptat amb el suport de la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat i presenta estudis de casos de molts països, com Alemanya, Mèxic, Romania i Zimbàbue, per a descriure la naturalesa generalitzada de l’abús sexual com un problema que afecta a tot l’esport en totes les regions del món. A Alemanya, una enquesta realitzada a esportistes d’elit va revelar que un de cada tres atletes sofreix violència sexual, i les dones s’enfronten a xifres encara majors.
L’informe va descobrir que una cultura androcèntrica i la resistència a la regulació o recerca externa, alimenten la sextorsió en l’esport. Amb els llocs de lideratge ocupats gairebé exclusivament per homes, els old boys clubs protegeixen l’statu quo, la qual cosa permet als que estan en el poder explotar a les persones en situació de vulnerabilitat, incloses les dones, les persones amb discapacitat i la comunitat Lgbtq.
Assenyala que també reforcen una cultura generalitzada de silenci i impunitat. La falta de supervisió independent, combinada amb un entorn cultural que anima als esportistes a tolerar els abusos i a anteposar el seu equip o els seus resultats al seu propi benestar, dificulta que els supervivents denunciïn els abusos.
Les estretes relacions entre entrenadors i esportistes difuminen els límits, oculten els abusos i desincentiven encara més la denúncia. Quan els esportistes parlen, sovint són tractats amb desconfiança o menyspreu, i poden sofrir represàlies.
Sylvia Schenk, presidenta del grup de treball sobre l’esport de Transparència Internacional Alemanya, va declarar que “la falta de control i de responsabilitat en tots els nivells de les organitzacions esportives deixa als atletes en una situació de vulnerabilitat. Mentre veiem l’emoció del French Open, no podem oblidar als jugadors que no són allí després d’haver sofert abusos sexuals. Des de la xinesa Peng Shuai, la presumpta agressió de la qual per part d’un alt funcionari del govern va ser encoberta, fins a l’estatunidenca Kylie McKenzie, que ja no té la possibilitat de competir després de sofrir assetjament i abusos durant molt de temps per part de l’entrenador que li va assignar la seva associació, són massa les que s’han enfrontat a les conseqüències d’un sistema sexista i explotador.”
L’informe detecta deficiències en els sistemes de les organitzacions esportives. Moltes no han desenvolupat mecanismes interns adequats de prevenció, detecció i denúncia dels abusos. Les organitzacions també manquen de capacitat per a investigar els abusos a causa de la insuficiència de recursos, capacitat i experiència, i a la qüestionable independència dels investigadors.
Per a deixar de permetre els abusos, les organitzacions esportives i els governs han d’actuar. La primera línia de defensa és prevenir els abusos abans que es produeixin amb una cultura transparent i marcs de prevenció sòlids, inclosa l’educació sobre la sextorsión i altres abusos sexuals, així com les ramificacions més àmplies del sexisme.
Indica que les organitzacions han de promoure les funcions de lideratge de les dones i les comunitats desfavorides per a acabar amb la concentració de poder entre els homes i la cultura de la reificació.
L’informe també reclama mecanismes de denúncia més eficaces, recerques independents i règims de sanció clars per a la sextorsión a tots els nivells. Al seu torn, els governs han de posar de la seva part per a regular les organitzacions i utilitzar incentius financers per a fomentar polítiques més sòlides.
Marie Chene, cap de recerca de Transparència Internacional, va dir que “és hora de canviar la cultura del silenci i la impunitat de totes les formes d’abús en l’esport. Les organitzacions esportives, els governs i la societat civil han de prendre’s de debò els abusos i actuar ara per a posar fi a la sextorsió. La lluita contra el sexisme i la promoció de la participació dels esportistes -especialment de les dones- en la presa de decisions i la governança són fonamentals. Totes les persones, independentment del seu sexe, han de tenir dret a gaudir de l’esport de manera segura, sense por de ser víctimes de la sextorsió”.
