Més del 60% dels ciutadans i periodistes creu que ha augmentat la desinformació i la difusió de faules després de la pandèmia de COVID-19, segons la recerca ‘Faules i Desinformació’ que han realitzat l’agència de notícies Servimedia i Estudi de Comunicació. A més, apunten als mitjans natius digitals com els majors propagadors de les ‘fakes news’ i a les agències d’informació com les que “res o poc” contaminen a la societat.
Són algunes de les conclusions d’aquest estudi realitzat en els últims mesos per a analitzar l’impacte de les notícies falses en la societat i les seves conseqüències per als mitjans de comunicació. El treball es va presentar aquest dijous a Madrid en un acte en el qual va participar la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.
En concret, un 66,7% del públic en general i un 60,7% dels professionals de la comunicació perceben un augment del volum de faules i desinformació després de la pandèmia. Per a un 57,6% de periodistes i comunicadors i per a un 47,4% de la resta de participants, tots són culpables de la difusió de faules i desinformació.
No obstant això, el 75,7% dels professionals de la comunicació opina que els mitjans natius digitals són molt actius en la propagació de falsedats, seguits de la televisió (47,9%). En la comparativa entre estudis, s’incrementa el percentatge dels quals pensen que els mitjans natius digitals són els més proclius a difondre falsedats (69,2% en 2018 i 75,7% en 2022).
Les conclusions d’aquesta recerca apunten al fet que la desinformació que més repercuteix en la ciutadania és la de tipus polític, segons el 84% dels periodistes i comunicadors participants en l’estudi mentre que el 69,2% dels qui no es van identificar com a professionals de la comunicació va marcar les falsedats de tipus social com les que més afecten. Per als periodistes, les xarxes socials més actives en la propagació de desinformació són les dels particulars (92,7%) i les de polítics i partits (78,9%).
Raons
La principal raó per la qual es generen desinformació i faules és la de perjudicar la imatge o la reputació de persones i organitzacions. Els participants també perceben que està molt present el desig d’obtenir un benefici, ja sigui per a la persona que genera falsedats o per al col·lectiu al qual pertany.
Segons periodistes i comunicadors, la labor de les agències de verificació és imprescindible per a contrastar temes especialitzats, com a científics o sanitaris, i no ho és en la mateixa mesura per a continguts de tipus general. De les quatre agències de verificació espanyoles incloses en la Xarxa Internacional de Verificadors de Dades (IFCN), Efe Verifica (78,2%) i Maleïda (70,9%) són en les quals més confien periodistes i comunicadors.
En comparar el que els professionals de la comunicació consideraven en l’estudi realitzat en 2018 i el que assenyalen en 2022 sobre l’activitat o major propensió dels diferents tipus de mitjans a generar faules i desinformació, els mitjans natius digitals es continuen veient com els que més problemes poden generar i les agències de notícies, com els que menys. Les agències d’informació són “poc o gens actives” difonent faules i desinformació per a un 80,6% dels periodistes entrevistats.
Així mateix, en la comparativa amb dades anteriors (2018-2022) les agències de notícies segueixen considerades com els mitjans menys actius en la propagació de falsedats (19,2% en 2018 i 19,4% en 2022).
Posteriorment, el director general de Servimedia, José Manuel González Huesa, va moderar una taula rodona en la qual van participar el secretari general de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), Amancio Fernández; la directora del periòdic ’20 minutos’, Encarna Samitier; la fundadora i CEO de Maldita.es, Clara Jiménez; el soci d’Estudi de Comunicació i exdirector de ‘El País’, Antonio Caño, i el director del periòdic digital ‘The Objectivi’, Álvaro Nieto.
