La productivitat laboral continua sent un dels principals reptes estructurals de l’economia espanyola, segons l’informe Productivitat laboral a Espanya. Diagnòstic estructural i escenaris 2026-2036, elaborat per l’Institut de Ciències de l’Ocupació i les Relacions Laborals (ICER), que adverteix que, en les últimes tres dècades, la productivitat per hora treballada ha crescut de mitjana tot just un 0,6% anual, amb un increment acumulat del 21,4% entre el 1995 i el segon trimestre del 2026.
Aquesta evolució, segons l’informe, evidencia les dificultats d’Espanya per transformar el creixement econòmic i la creació d’ocupació en millores sostingudes de l’eficiència i de la generació de valor. L’Institut alerta que el creixement econòmic del país ha depès fonamentalment de la incorporació de més treballadors i de l’augment del volum total d’hores treballades, en lloc de millorar el valor generat per cada hora d’activitat. Per exemple, entre l’últim trimestre del 2019 i el segon trimestre del 2026, el PIB real va augmentar un 12,1%, mentre que les hores treballades van créixer un 9,5% i la productivitat per hora amb prou feines va avançar un 2,4%.
Per fer-se una idea del que ha passat a Espanya en els últims 30 anys, l’ICER exposa que, de cada 100 punts de creixement econòmic, 89 s’explicarien per l’augment de les hores treballades i només 11 pels guanys de productivitat.
El secretari general de l’ICER, Alejandro Costanzo, assenyala que aquesta dependència del creixement de l’ocupació no constitueix un problema en si mateixa, però «evidencia les limitacions d’un model la sostenibilitat futura del qual estarà cada vegada més condicionada per la disponibilitat de treballadors, l’envelliment de la població i la capacitat de les empreses per generar més valor afegit».
Per a l’Institut, la feblesa de la productivitat espanyola no és un fenomen recent. De fet, l’informe assenyala que un dels principals repunts històrics es va produir durant la Gran Recessió, entre el 2008 i el 2013, quan la productivitat va avançar prop d’un 1,7% anual. Tanmateix, aquella millora va respondre en bona part a la destrucció d’ocupació, especialment en la construcció i entre els perfils menys qualificats, fet que va elevar estadísticament la productivitat mitjana sense reflectir necessàriament una millora real.
L’informe assenyala que aquesta situació posa de manifest la necessitat d’avançar cap a un model productiu capaç de sostenir les millores salarials mitjançant una generació de valor més elevada, evitant que l’increment dels costos laborals es tradueixi en un deteriorament de la competitivitat de les empreses.
L’estudi apunta a la transformació de l’organització del treball, la inversió en innovació i tecnologia i la millora de les competències professionals com a elements fonamentals per augmentar la productivitat. El repte no consisteix únicament a crear més llocs de treball, sinó a afavorir ocupacions amb més valor afegit, millors perspectives de desenvolupament professional i capacitat per sostenir salaris més elevats.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
En aquest context, l’informe assenyala que la intel·ligència artificial es presenta com una de les principals oportunitats per revertir la trajectòria històrica de la productivitat espanyola. L’estudi planteja un escenari d’alta complementarietat entre la IA i els treballadors, basat en calibratges del Fons Monetari Internacional, segons el qual l’adopció d’aquestes tecnologies podria afegir fins a 1,5 punts percentuals anuals al creixement de la productivitat durant una dècada.
L’ICER afirma que aprofitar aquest potencial permetria accelerar significativament el ritme de creixement registrat per Espanya durant els últims trenta anys. No obstant això, l’informe adverteix que els efectes no seran automàtics i dependran de la capacitat de les empreses per incorporar aquestes eines, reorganitzar els seus processos i desenvolupar les competències necessàries per aprofitar-les.
