L’Associació Espanyola de Consumidors, amb la visió del “Consum en Positiu” que defensa, ha elaborat una guia informativa sobre el quefir.
L’entitat explica que “poques categories alimentàries han experimentat un creixement tan notable a Espanya durant els últims anys com el quefir. Cada vegada més consumidors incorporen aquest aliment fermentat a la seva dieta atrets per la seva associació amb la salut digestiva, la microbiota intestinal, l’alimentació natural i els hàbits de vida saludables”.
Considera positiu que “que milions de persones estiguin apostant per aliments fermentats i per productes vinculats a processos d’elaboració més naturals representa una evolució positiva dels hàbits alimentaris i una recuperació de tradicions nutricionals amb segles d’història”.
Tanmateix, afegeix que aquest èxit també comporta nous reptes, ja que el consumidor troba en supermercats, botigues especialitzades i plataformes de distribució una àmplia varietat de productes comercialitzats sota la denominació “quefir”, elaborats mitjançant processos diferents i amb característiques que no sempre són fàcils d’identificar.
Mitjançant aquesta guia, l’Associació Espanyola de Consumidors assegura que ofereix eines als consumidors per ajudar-los a comprendre quines característiques han definit històricament el quefir i com poden identificar aquells productes que s’aproximen més a l’elaboració tradicional que ha donat fama internacional a aquest aliment. Així, s’han analitzat diferents referències presents al mercat espanyol amb l’objectiu d’oferir una guia pràctica perquè els consumidors puguin orientar-se en una categoria cada vegada més àmplia i complexa.
Des de l’Associació Espanyola de Consumidors es donen set claus per identificar un autèntic quefir. La primera és que l’etiqueta ha d’indicar clarament la utilització de cultius o ferments específics de quefir. Com més transparència ofereixi el fabricant sobre els microorganismes utilitzats, més capacitat tindrà el consumidor per valorar el producte.
A més, apunta que els llevats constitueixen un dels elements que tradicionalment han diferenciat el quefir d’altres productes fermentats. Quan el fabricant informa quin tipus de ferment de quefir utilitza (n’hi ha diversos, tot i que els grànuls de quefir són els originals), aporta un element addicional de transparència.
També destaca la importància de les referències que expliquen els seus processos de fermentació i el seu mètode d’elaboració, que solen oferir una major garantia sobre el producte que arriba al consumidor, sobretot si asseguren que no han estat sotmesos a temperatures superiors als 35 graus que en poden destruir l’activitat beneficiosa.
Un altre aspecte rellevant que subratlla és que, en general, com més simple és la composició, més proper sol estar el producte als models tradicionals. Llet, tipus de ferments i pocs ingredients més solen ser un senyal positiu.
Així mateix, indica que cal prestar atenció a la incorporació d’estabilitzants, espessidors, proteïnes afegides o altres ingredients destinats a modificar artificialment la textura del producte.
També assenyala que les referències elaborades amb llet de proximitat, ecològica, de pastura o procedent d’explotacions identificades solen aportar un valor diferencial addicional.
I l’últim aspecte és la transparència, ja que exposa que les marques que expliquen com produeixen, on produeixen i què diferencia el seu quefir de la resta solen oferir més garanties que aquelles la comunicació de les quals se centra exclusivament en missatges genèrics.
“En definitiva, el millor consell per al consumidor és senzill: triar aquells productes que expliquin clarament què són, com i on s’elaboren i quins ferments contenen. Des de l’Associació Espanyola de Consumidors assenyalem que la diversitat i la innovació són positives, però ambdues han d’anar acompanyades d’una informació completa i comprensible que permeti a cada consumidor triar lliurement segons les seves preferències i expectatives. El consum de quefir és molt positiu, però ha de ser quefir de veritat”, conclou.
