L’AP institute va reunir juristes, economistes, representants institucionals, experts del sector financer i organitzacions de la societat civil per analitzar la proposta de Reglament que crea l’anomenada EU Inc., la nova figura societària presentada per la Comissió Europea com a primer pas cap a l’anomenat règim 28.
La sessió, celebrada a la Universitat Nebrija sota la regla de Chatham House, va comptar amb la participació de representants d’institucions europees, membres del Govern d’Espanya, mercats financers, organitzacions empresarials, universitats, centres de pensament i entitats de la societat civil. Entre les organitzacions participants hi havia el Comitè Econòmic i Social Europeu, EsadeGEO, el Real Instituto Elcano, BME (Bolsas y Mercados Españoles, grup SIX), ADIGITAL, Fundación Mujeres, Fundación ESYS, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Nebrija, entre d’altres.
Malgrat els avenços aconseguits durant dècades en la construcció del mercat únic, Europa continua tenint dificultats perquè les seves empreses innovadores puguin créixer, atreure inversió i competir a escala global. La iniciativa impulsada per la UE considera que les diferències reguladores entre Estats membres continuen generant costos, complexitat i incertesa per assolir aquest objectiu, en el marc d’un nou context geopolític global que ha situat la competitivitat i la simplificació al centre de les polítiques de la Unió.
En aquest context, els participants van coincidir a valorar positivament la iniciativa de la Comissió Europea. L’existència d’una figura societària comuna, plenament reconeguda als vint-i-set Estats membres, es va considerar un avenç rellevant per facilitar l’activitat transfronterera, reduir barreres administratives i reforçar la integració econòmica europea.
No obstant això, el consens més destacat de la jornada va ser que crear una empresa ràpidament no és suficient si després no pot créixer ni finançar-se. De fet, la rapidesa i el baix cost d’aquesta nova figura societària europea es van considerar més propis d’una mesura purament cosmètica que no resol el problema real, que té més a veure amb l’accés al finançament i amb les dimensions fiscal i laboral, que no s’aborden en aquesta iniciativa.
Per això, els participants consideren que la EU Inc. difícilment podrà resoldre per si sola els problemes estructurals que frenen la competitivitat europea. Van coincidir que el principal repte no són els tràmits de registre d’empreses, sinó aconseguir que aquestes puguin finançar-se, operar a escala europea i competir globalment. En aquest sentit, la EU Inc. es va interpretar com la primera peça d’una agenda més àmplia d’integració econòmica, que haurà d’anar acompanyada d’avenços en àmbits com la unió dels mercats de capitals, l’accés al finançament i la reducció efectiva de la fragmentació reguladora.
Un dels punts més reiterats va ser el fet que la proposta de la Comissió Europea hagi adoptat la forma de reglament i no de directiva, fet que respon, d’una banda, a la intenció de reduir el risc que la iniciativa acabi fragmentada en vint-i-set desenvolupaments nacionals diferents; i, de l’altra, a la lògica europea d’una base jurídica que permeti la majoria qualificada dels Estats membres, i no la unanimitat que exigiria la base jurídica utilitzada en ocasions anteriors per a la creació de figures societàries paneuropees.
Aquest és, precisament, un dels principals esculls en la tramitació al Consell, el Servei Jurídic del qual, segons mitjans de comunicació europeus, considera en un informe sol·licitat per diversos Estats membres —entre ells Espanya— que aquesta elecció de base jurídica no és vàlida i suggereix replantejar l’instrument per respectar el repartiment competencial i les bases jurídiques dels Tractats.
El debat va posar de manifest una tensió recurrent en el disseny de la futura EU Inc. D’una banda, es va defensar la necessitat de dotar Europa d’instruments més ambiciosos en flexibilitat i digitalització per facilitar la creació i el creixement d’empreses paneuropees. De l’altra, es va subratllar la importància d’evitar que la simplificació administrativa generi espais d’opacitat, forum shopping o debilitament de les garanties del model europeu, basat en la seguretat jurídica, els controls preventius, estàndards laborals exigents i la igualtat. Es va insistir que el resultat final ha d’equilibrar flexibilitat i salvaguardes contra l’opacitat i l’elusió d’obligacions legals.
Les aportacions de la sessió van permetre identificar diversos àmbits de millora: reforçar la claredat jurídica de la proposta, garantir coordinació amb els marcs nacionals, assegurar la traçabilitat de la titularitat real i preservar mecanismes de supervisió i transparència. Es va remarcar que la qüestió clau és com i qui garanteix el compliment de les normes que sustenten el model europeu.
També es va insistir en la coherència de la EU Inc. amb altres instruments europeus en desenvolupament, com la directiva de dret de societats i el nou paquet de prevenció del blanqueig de capitals, per evitar contradiccions normatives durant la implementació.
“Europa necessita empreses capaces de créixer i competir a escala global, però també institucions capaces de preservar la seguretat jurídica, la transparència i els drets que defineixen el model europeu”, va assenyalar Esteban González Guitart, director de l’AP institute.
També es van analitzar reptes d’aplicació pràctica, com la interconnexió de registres mercantils i la nova interfície europea, que podria generar una falsa seguretat jurídica si les dades no coincideixen. Igualment, es va abordar la relació amb l’accés als mercats de capitals, subratllant que el creixement real dependrà de la integració financera europea sense perdre les garanties de transparència.
Com a resultat, l’AP institute impulsarà un informe acadèmic i de política pública amb diverses organitzacions participants, que recollirà conclusions i recomanacions per al debat sobre la EU Inc. i el règim 28.
