En les últimes setmanes, actors institucionals, empresarials i sectorials han tornat a situar en primer pla una mateixa idea: si Europa vol guanyar sobirania digital, necessita reforçar les seves infraestructures tecnològiques pròpies i reduir dependències en àmbits crítics com les xarxes, el cloud, l’edge, la computació i la intel·ligència artificial.
La Comissió Europea, Telefónica, associacions de l’ecosistema digital i diversos anàlisis coincideixen que l’autonomia tecnològica no depèn només del terreny regulatori, sinó també de la capacitat de construir i escalar infraestructura crítica sota marcs europeus.
La mateixa Comissió Europea defineix la sobirania tecnològica com la capacitat d’Europa per actuar amb més independència desenvolupant i controlant tecnologies, dades i infraestructures clau, i admet que la UE continua depenent de tercers països per més del 80% de productes, serveis i infraestructures digitals essencials. En aquesta línia, el nou paquet europeu de sobirania tecnològica i el futur Cloud and AI Development Act busquen ampliar la capacitat europea en núvol i IA i reduir vulnerabilitats estructurals a la cadena digital.
Un dels actors que s’ha alineat amb aquesta tesi és Telefónica. El president de la companyia, Marc Murtra, va afirmar a la reunió del Cercle d’Economia 2026 que Europa ha de “desenvolupar i controlar capacitats crítiques” en àmbits com les infraestructures digitals, els semiconductors o la intel·ligència artificial, i va defensar que les infraestructures digitals són essencials perquè el continent pugui desplegar IA i desenvolupar tecnologies pròpies en sectors estratègics. En aquesta mateixa intervenció, va sostenir que la sobirania europea passa per “simplificar la regulació, construir tecnologia pròpia i assumir el risc de fallar”.
La companyia ja ha vinculat aquesta visió a projectes concrets. Al març va presentar EURO-3C, una infraestructura sobirana paneuropea impulsada juntament amb la Comissió Europea i més de 70 entitats, concebuda per integrar capacitats de telecomunicacions, edge, cloud i IA sota un model federat, obert i segur. Telefónica va defensar aleshores que Europa necessita no només infraestructures digitals avançades, sinó també col·laboració entre sectors i països per construir una base tecnològica comuna que reforci el lideratge industrial europeu.
El mateix missatge apareix en les associacions del sector. Connect Europe va assenyalar el 3 de juny que la nova orientació comunitària reflecteix la creixent importància de la infraestructura de cloud i IA per a la competitivitat i la sobirania tecnològica europea. Adigital, per la seva banda, ha demanat que l’impuls a la sobirania tecnològica se centri en fer créixer les empreses europees que proveeixen components, productes i serveis digitals, i ha reclamat un ecosistema harmonitzat que faciliti el disseny, desenvolupament i adopció de tecnologies prioritàries a Europa.
Des de l’àmbit dels think tanks, el diagnòstic és similar. El Reial Institut Elcano sosté que Europa necessita desenvolupar infraestructura i serveis digitals propis si vol avançar en sobirania tecnològica, i subratlla que no n’hi ha prou amb regular l’ecosistema digital si la tecnologia continua depenent de tercers. En la mateixa direcció, la carta oberta impulsada per l’entorn d’EuroStack i recolzada per empreses i associacions europees reclama una estratègia industrial per reduir dependències “en totes les capes” de la infraestructura digital crítica, des d’aplicacions i plataformes fins a xips, computació, emmagatzematge i connectivitat.
